JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, arquebisbe electe de Sevilla i administrador diocesà de Terrassa
Celebrem un altre any la solemnitat de la Santíssima Trinitat i, amb ella, la Jornada Pro orantibus, amb motiu de la vida contemplativa.
Celebrem un altre any la solemnitat de la Santíssima Trinitat i, amb ella, la Jornada Pro orantibus, amb motiu de la vida contemplativa. Malgrat que la vacunació va avançant, seguim travessant una situació global que ha trastornat les nostres vides, i que afecta greument la vida de moltes persones vulnerables arreu del món. La humanitat ha patit de moltes maneres al llarg de la història, i ha expressat de diverses formes el seu dolor, i també ho fa en els nostres dies des dels tanatoris, els hospitals, les residències, les cues de la fam, les oficines de l’atur, els col·legis, els temples, les llars, les xarxes socials, els mitjans de comunicació.
El dolor que recorre la nostra societat travessa els murs dels monestirs i dels convents on homes i dones eleven la seva pregària al Senyor de la Vida. La vida contemplativa pateix quan el món sofreix perquè la seva forma de vida allunyant-se del món per a cercar Déu és una de les formes més significatives d’acostar-se a les persones a través d’Ell. La seva existència és una història de proximitat amb Crist i també amb el dolor humà. Així ho expressa el lema escollit per a la Jornada d’enguany: “La vida contemplativa, prop de Déu i del dolor del món”. Els contemplatius superen l’activisme frenètic de les nostres societats i escullen un camí d’intimitat orant i fraterna que, lluny d’allunyar-los del dolor del món, els converteix en llum i referència per a les situacions de foscor i de desconcert, i en llavor d’esperança pels camps erms. En el fons del seu cor s’uneixen a tots els éssers humans, especialment als qui es troben més ferits, i des de l’encontre amb el Senyor, es fan germans de tots, els encomanen a tots en la pregària i ofereixen la seva vida per tots.
Celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat. Celebrem Déu creador i Pare misericordiós; el Fill unigènit, Saviesa eterna encarnada, que ha mort i ha ressuscitat per nosaltres; i l’Esperit sant, que ho dinamitza tot, la creació i la història, cap a la plena recapitulació final. El misteri de Déu, u i tri, és un misteri de proximitat entranyable amb l’ésser humà. Per això, la vida contemplativa, que lloa i prega a Déu cada jornada, atenta a les seves entranyes de misericòrdia, pot acostar-se amb Ell per a eixugar les nostres llàgrimes i embenar les nostres ferides, les ferides de tots.
La vida contemplativa adorant el Senyor en el temple, l’escolta en la seva cel·la, l’honora amb el seu treball, el cerca amb el seu estudi, l’acull en tants com truquen a la seva porta demanant pregària, consell i consol. Així, la força lluminosa de la seva intercessió arriba misteriosament a tots els racons de la terra. És cert que no recorren els nostres carrers entre les lluites i els afanys mundans, però, presentant aquestes lluites i aquests afanys a l’únic que pot posar pau en tanta guerra, porten la llum de la Resurrecció allí on som més amenaçats de mort i de tristesa. Inspirant-nos en la paràbola del Bon Samarità, Podem dir que fan d’hostaler anònim que va saber obrir la seva casa a l’home apallissat i en va tenir cura.
En aquesta Jornada recordem amb gratitud i esperança els qui recorren el camí de la vida contemplativa a la nostra diòcesi. Demanem al Senyor que els guardi en el seu amor, que els beneeixi amb noves vocacions, que els animi en la fidelitat quotidiana i els mantingui l’alegria de la fe. Juntament amb ells presentem al Pare, pel Fill en l’Esperit Sant les necessitats i els sofriments del món, compartint el seu dolor i la seva esperança, fent camí prop de Déu i prop dels germans, solidaris amb els qui sofreixen, a l’encontre de totes les persones.
