DOMÈNEC MARTÍNEZ, representant del Grup Local de Som Energia al Consell Municipal d’Economia Social i Solidària de Terrassa
Molt sovint critiquem el funcionament de les institucions democràtiques i els dèficits en la gestió pública
I cal fer-ho si volem enfortir i millorar el sistema de govern actual, a tots els nivells, des del local fins a la UE. També és oportú destacar allò que valorem positivament.
Vull començar avui fent un elogi del Consell Municipal d’Economia Social i Solidària, creat en el mandat anterior i que presideix avui en Josep Forn. Un espai plural a on es treballa seguint la pauta del Pla Estratègic, aprovat per unanimitat, compartint informacions útils per fer créixer l’economia social i solidària a Terrassa.
En aquest sentit, el 25 de maig vam conèixer diferents programes relacionats amb el medi ambient, la transició energètica i també de creació artística (El Corralito). Vam sortir reconfortats i agraint les informacions de les persones responsables dels diferents serveis implicats i també dels responsables polítics. Aquest preàmbul és també una invitació a compartir algunes de les reflexions, que com a representant de Som Energia al Consell, vaig considerar oportú comentar al voltant dels reptes energètics.
Primer de tot. Terrassa compta amb un llarg recorregut (antecedents municipals) per impulsar les energies renovables. Des de la primera Ordenança solar tèrmica, l’Agència Local d’Informació, els Agents Energètics d’Edificis, el Campus Professional Vallparadís, les Jornades sobre Ecoinnovació, o les polítiques fiscals per incentivar la captació d’energia de fons renovables. La presència de Som Energía, i altres operadors socials, han ajudat (Impuls Solar) a fer molta pedagogia i més visible aquest canvi. Cal ara que la suma de tot això (voluntat política, iniciativa social, recursos) multipliqui la capacitat operativa, la formació, la professionalització i una industrialització més ajustada al territori. Ras i curt, necessitem una aposta industrial estratègica per desenvolupar la Terrassa de les energies netes.
Segona reflexió. Tenim una gran oportunitat per fer aquest salt qualitatiu. Un canvi d’escala. La Llei 7/2021 (20 de maig) de Canvi climàtic i transició energètica (amb totes les seves limitacions i insuficiències, com hem vist amb l’estructura de la factura elèctrica anunciada a partir del mes de juny ) és una gran oportunitat que hem de saber aprofitar. Aquesta llei, entre altres coses, ens obliga a cobrir un 50% de l’electricitat produïda mitjançant les energies renovables el 2030 i el 100% el 2050. Un repte colossal per a les administracions locals, les empreses, universitats, entitats i cooperatives compromeses amb l’economia social, i el conjunt de la ciutadania. És a dir, evitar que els grans operadors energètics (l’oligopoli que va imposar l’impost al sol), s’apropiïn ara del discurs de les renovables per mantenir el control i l’hegemonia. Catalunya tampoc pot perdre aquest tren de la democratització de l’energia. Tercera reflexió. Terrassa ha presentat 40 projectes (agents públics i privats) per valor de més de 900 milions d’euros als Fons Europeus Next Generation. La digitalització, innovació i sostenibilitat són epígrafs prioritaris. Una d’aquestes propostes estrella (155 milions d’euros) és l’anomenada Vallès Solar, que promou la Cecot. Es tracta d’impulsar la instal·lació d’1 milió de metres quadrats de plaques fotovoltaiques a les cobertes de les naus industrials per a autoconsum i canvi de model energètic, es diu a la presentació. En aquest punt vaig informar que aquesta és una proposta formulada fa més de 10 anys, “fomentar la captació d’energia solar mitjançant l’aprofitament dels sostres solars dels polígons industrials de Terrassa i de la comarca”, i recollida, entre d’altres documents públics, al Pacte Industrial del Vallès. Benvinguda sigui ara a propòsit dels Fons europeus.
Caldria garantir, vaig insistir, que una part d’aquests 155 milions, per exemple una tercera part, es pogués gestionar o contractar atenent i fomentant l’economia social, el cooperativisme, la banca ètica, enfortint l’economia del bé comú.
És a dir, que no es simplifiqui amb una contractació d’un o grans operadors que molt sovint es dediquen a subcontractar a petites empreses i autònoms aplicant contractes a la baixa i que deriven en salaris miserables i precaris. Quarta reflexió. Autoconsum i comunitats energètiques.
L’Agència d’Energia de Barcelona ha fet públic un estalvi de la factura energètica del Consistori de més d’1 milió d’euros, impulsant un model energètic basat en l’eficiència, foment de les energies renovables i la participació ciutadana. És ben cert que a Terrassa hem de fer el nostre camí. La constitució de l’AMEP, Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública, “per impulsar la transició energètica cap a un model just, democràtic i sostenible” i que presideix l’Ajuntament de Terrassa, és una bona notícia, com ens ha informat Carles Caballero.
He recordat que fa gairebé 20 anys va néixer la “Declaració de Rubí”, municipis i entitats per “promoure una nova cultura energètica”. Eren altres temps. Ara, l’emergència climàtica ens obliga a treballar sense més dilacions, sumant administracions, empreses, universitats i ciutadania. Les comunitats energètiques són noves figures que permeten avançar en l’autoproducció, la distribució i autoconsum a nivell local. Són aliances entre actors locals diversos (comunitats de veïns, ciutadania, entitats o cooperatives, ajuntaments) per facilitar la instal·lació de captadors solars, eòlics o d’altres característiques per avançar en una mena de nou contracte social, democratització de l’energia, facilitant accés universal, preus justos i garanties de subministrament. S’està treballant en la transposició de les directives europees 2018/2019, un model (comunitats energètiques) que ja ocupa un espai important a d’altres països de la UE.
Diuen que una flor no fa estiu, però crec que les noticies en positiu també ajuden a superar les pandèmies i els virus mentals.
