Josep Ballbè i Urrit
Fa un mes, passà a millor vida el tan gastat llibre de família. Més ben dit, es va cloure la seva vida física, en format físic (o de paper).
Des d’ara, serà digital. Deurà penjar d’allò que tècnicament en diuen “núvol”. Allí, hi constaven el matrimoni civil i els marrecs (genètics i adoptats) de tota parella, amb les possibles anotacions posteriors (defuncions, divorcis i nul·litats matrimonials). Al meu cas com a infant, els pares i set fills. Llavors, érem família nombrosa. Una condició que s’acreditava amb el carnet corresponent i donava dret a descomptes monetaris al transport públic. La minva estadística de la natalitat rebaixà el mínim a partir de tres fills.
Amb el pas del temps, s’eixamplà el ventall de les bonificacions a taxes escolars i/o universitàries… i poca cosa més. És ara que em plantejo un reguitzell d’interrogants. No em cap a la barretina el motiu pel qual, en format paral·lel, el govern no aprofita l’avinentesa per acompanyar la fita amb ajuts, beques i exempcions en altres àmbits.
Sol passar, però, que els interessa més l’aparença que l’efectivitat. La foto que no pas l’empremta. No és tan sols que pretengui repartir estopa i criticar-los perquè sí. Són massa narcisistes. Sembla prou evident que hi ha moltes coses a sacsejar i millorar. El canvi del format físic d’un document oficial per un d’informàtic no hi vol dir res, en si mateix. Menys parafernàlia i més garrofes! És a dir, bo i rememorant una dita llatina, “res, non verba!”. No essent així, tinc tot el dret a pensar que “el ruc del traginer sempre va davant”. Com els agrada presumir! En el cas de la pandèmia tenim un altre exemple. Per tal que no se m’acusi de destraler, passo a plantejar suggeriments i/o alternatives. Bé farien a activar –d’una vegada per totes– la plena digitalització i informatització de tots els jutjats espanyols. Sense cap més demora injustificada. No pot ésser que casos amb forta càrrega mediàtica dormin el somni dels justos, “in saecula saeculorum”. Penso en fets de diferent color polític: el cas Jordi Pujol, el finançament irregular del Partit Popular, el munt de tripijocs i martingales del “tal” Villarejo, els serrells dels ERO a Andalusia “and so on”. N’hi ha per sucar-hi pa amb oli.
La gent del poble senzill, els ciutadans normals i corrents, ho agrairem molt.
Mentrestant, el tema de la fi del llibre de família podia esperar.
