LAURA FONT, secretària de Feminisme del PSC de Terrassa
En els estudis que es feien per conèixer millor les malalties, com ens afecten o quin tractament és l’adequat, s’agafava com a referència l’home; ignorant que la resposta en altres membres de la societat és diferent. Aquesta pràctica es tradueix en desigualtats en la qualitat dels diagnòstics i tractaments depenent de si ets home o dona.
Hi ha diversos factors que afecten com es comporta el teu cos davant un problema de salut, que es podrien comentar com l’estil de vida o l’entorn, però en aquest cas em centraré a parlar del sexe biològic, ja que m’agradaria destacar com arran de la Covid-19 ha quedat demostrat que un mateix virus no té les mateixes conseqüències per a tothom.
S’ha demostrat que el sexe és una font de variació quant als factors de risc, manifestació dels símptomes, pronòstics i eficàcia d’un tractament. S’han trobat diferències entre els sexes en malalties cròniques com la diabetis, trastorns cardiovasculars, trastorns de salut mental o càncer, entre altres. I, tot i així, tant en la recerca com en el tractament mèdic, s’han avaluat els casos prenent com a cas neutre l’home. En els últims anys, la consciència social sobre aquest tipus de desigualtats i la incorporació de dones en la recerca, oferint una perspectiva feminista, han fet que millorem en aquest aspecte. No obstant això, encara hi ha diagnòstics i tractaments heretats que caldria revisar per oferir el mateix servei de qualitat en la salut a tothom.
Hi ha un parell de qüestions que penso que no els estem donant la suficient importància: la salut menstrual i la violència obstètrica. I la raó principal per la qual fins ara no se’n parlava és que afecta únicament el sexe femení.
En una revisió mèdica es solen revisar el pols, la respiració i la pressió arterial, però mai et pregunten per la historia menstrual. En canvi, aquesta pot proporcionar molta informació sobre la salut de la dona. Permet detectar, per exemple, si hi ha desequilibri hormonal, el qual podria estar relacionat amb la síndrome d’ovari poliquístic, trastorns alimentaris o insuficiència ovàrica primària. El cicle menstrual pot advertir-nos de malalties i, en canvi, no li estem donant importància.
Per aquesta raó, es fa evident que nenes i adolescents tinguin accés a una informació fiable sobre el tema. Pot ser que una jove tingui una menstruació anormal o dolorosa, i no li doni importància o no vagi al CAP, perquè no sap què és el normal. Tenir una bona informació farà que millori la salut de totes elles. La falta d’una bona avaluació sol afectar negativament moltes adolescents: molèsties innecessàries, pitjor qualitat de vida, baixa autoestima, riscos per a la salut com anèmia, baixa densitat mineral o cardiovasculars.
Quant a la violència obstètrica, el problema radica que s’han normalitzat pràctiques mèdiques perjudicials, que afecten les dones tant físicament com psicològicament. Exemples d’aquestes pràctiques són: no informar adequadament, cesàries programades innecessàries, episiotomia per rutina o separació de la mare i el nadó.
Un part instrumental o amb cesària pot salvar vides, el problema es troba quan s’utilitzen de manera rutinària pràctiques que estan pensades per a casos excepcionals.
Si volem millorar en informació i formació, primer de tot calen recursos en la sanitat pública. A Catalunya estem veient com es regala la cartera de salut a un partit de dretes com és JxCat. Això,com ja s’ha demostrat en el passat, provocarà beneficis a la sanitat privada i una regressió de la salut pública, podent afectar el dret a la salut de tota la població i específicament les dones.
Des del Partit dels Socialistes de Catalunya defensem la sanitat pública com a base per a la igualtat. Treballarem per establir la perspectiva de gènere en tots els àmbits socials, incloent-hi el de la salut.
Partim de la base que un augment en els recursos, formació, protocols i recolzament a associacions són el camí per arribar a la igualtat de drets en la salut.
