JOAN CARLES FOLIA TORRES, Coach Advanced Life
És una de les línies d’investigació en què les neurociències persisteixen en el seu intent de clarificar el funcionament dels 90.000 milions de neurones que estructuren els circuits de funcionament de les nostres percepcions, pensaments i emocions.
Ha estat i continua sent de quina manera aquestes últimes s’elaboren per tal de fer-nos de guia de les nostres vides. Realment en aquest sentit s’han generat dos corrents que volen consolidar la seva idea. La primera, la que defensa que les emocions són patrons estàndards, objectivables i comuns a totes les persones. Així la tristesa és una emoció que podem detectar quan una persona desencadena una sèrie de reaccions, comportaments i fins i tot gestos que fan que li posem una etiqueta d’identificació clara i permanent. L’altra teoria és la que defensa que no hi ha cap emoció igual i que la seva aparició es construeix de manera particular en cada persona en funció de l’estímul però sobretot de l’entorn en què es produeix i les experiències prèvies que tots hem anat acumulant.
Durant força anys els estudis del cervell centraven l’atenció en l’amígdala com a glàndula gestora de les emocions i de ben segur que continua tenint la seva importància en els processos de regulació dels nostres sentiments però moltes investigacions aporten una nova visió del mode en què cadascú de nosaltres elabora la seva manera de sentir el món, d’emocionar-se davant d’ell. Aquesta nova línia de plantejament rau a demostrar que les emocions no queden definides en un centre concret d’elaboració sinó que és tot el cervell, amb totes les seves àrees, el que aprofita diferents referents, per acabar mostrant un tipus d’emoció o un altre. Així doncs l’emoció enuig pot tenir diferències en cadascuna de les persones que la mostren i la projecten.
L’enuig dependrà de molts factors que, interrelacionats, faran aparèixer una emotivitat concreta però que pot diferir molt d’un altre enuig generat en altra gent i en moments i referents diversos. No podrem identificar l’enuig com quelcom general a tots els éssers humans i en canvi sí que podrem sentir-nos enutjats des de la individualitat i vivència de cadascú de nosaltres. La construcció de les nostres emocions dependrà dels factors que intervindran a cada moment igual que, en la construcció d’un edifici, la qualitat del ciment, la saviesa dels operaris i l’estabilitat del terreny en què s’edifica influiran en el seu resultat final. Cada emoció quedarà subjecta a quins fonaments emotius suporten la nostra vida (terreny a on s’edifica) a més els continguts acumulats en forma d’experiència (saviesa dels operaris) i la qualitat del ciment (circumstància que genera l’impuls inicial) seran determinants per emetre un tipus d’emoció o un altre, un tipus d’enuig o un altre. Segons aquesta segona teoria no podrem admetre que una determinada reacció, un gest o una alteració en el ritme cardíac formin part de manera universal d’una emoció, perquè en funció de quins siguin els elements que intervenen en aquella construcció del patró emocional apareixerà un sentiment o un altre diferent en cada individu.
Construir emocions positives estarà lligat a una bona visió de les coses però també a tot un seguit d’experiències acumulades que hagin estat emmagatzemades des de la positivitat de les coses. Guardar bons comportaments, energètics i diligents, ens dona més oportunitats per poder seguir construint emocions autènticament bones i guaridores. Veure el món des del vessant pessimista ens abona el terreny per tenir una collita de referents experimentals que condicionin noves emocions negatives, mancades de contingut optimista.
Construir emocions bones, viscudes des de la llum, necessita una sèrie d’elements que es relacionen entre ells per assolir una parcel·la plena de bones experiències i comportaments, només així l’estabilitat emocional positiva estarà garantida.
