JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, arquebisbe electe de Sevilla i administrador diocesà de Terrassa
En la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, celebrem com cada any la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials,
enguany amb el lema “Vine i ho veuràs” (Jn 1,46).
“Comunicar trobant les persones on són i com són.” En el seu missatge, el papa Francesc subratlla que el fet de “venir i veure” és el mètode més senzill i directe per conèixer una realitat i, per descomptat, el més fiable. És la forma de comprovar l’anunci que s’ha rebut, de verificar-lo perquè per conèixer de veritat cal trobar, cal interactuar i permetre que aquell que tinc davant em pugui parlar, cal deixar que el seu testimoni m’arribi.
Ens cal agrair la valentia i el compromís de tants professionals de la comunicació que sovint treballen arriscant la vida, fins i tot arribant a perdre-la, com ha succeït fa poc als periodistes espanyols David Beriain i Roberto Fraile, que varen morir assassinats en un atac terrorista a Burkina Faso. Actualment gràcies a les denúncies d’aquests professionals podem tenir informació sobre moltes guerres oblidades a diferents llocs del món, sobre la persecució de minories, sobre les injustícies que es cometen contra els més pobres o sobre els abusos que es cometen contra la creació. Són veus valentes i lliures, imprescindibles en la societat actual.
La xarxa també multiplica la capacitat d’explicar i de compartir, amb les seves innombrables possibilitats, i en temps real, amb un flux continu d’imatges i testimonis. La tecnologia digital ofereix la possibilitat d’una informació de primera mà, que a vegades resulta molt útil, sobretot en certes emergències en què les primeres notícies arriben a través del web. Esdevé un bon instrument, que ens fa responsables com a usuaris i també com a generadors de continguts. De fet, tots podem convertir-nos en comunicadors d’esdeveniments que segurament els grans mitjans tradicionals de comunicació passarien per alt; també podem contribuir aportant continguts, donant a conèixer petites històries de la vida diària amb un enfocament positiu i esperançat, compartint testimonis i, en definitiva, ajudar a millorar les coses.
Ara bé, com més grans són les possibilitats de comunicació, també ho són les de manipulació. També s’han tornat evidents els riscs d’una comunicació social sense control. S’ha descobert com les notícies i les imatges són fàcilment manipulables, per diferents motius: a vegades per simple narcisisme, a vegades amb la intenció de fer mal a persones o institucions. Per això és imprescindible fer una crida a la consciència i un exercici de discerniment i de responsabilitat, tant en difondre continguts com quan se’n reben. Tots som responsables de les informacions que proporcionem i del control que hem d’exercir sobre les notícies falses que s’han de desemmascarar. Tots hem de ser, en definitiva, testimonis de la veritat.
En aquest temps de pandèmia hem comprovat la importància i la força que té la relació directa, en persona. És veritat que no hem deixat de reunir-nos, però hem constatat que no és el mateix una reunió presencial que una reunió telemàtica, perquè res no pot substituir del tot el fet de veure l’altre en persona. Perquè, en realitat, no es comunica només amb les paraules, sinó també amb el llenguatge corporal, amb els ulls, amb el to de veu, amb els gestos. L’atracció que exercia Jesús en els qui es trobaven amb el no depenia tan sols del contingut de la seva predicació, que sens dubte era sublim, sinó també de la seva mirada, dels seus gestos, de les seves pauses, dels seus silencis. En definitiva, la gran troballa, la gran notícia que val la pena comunicar és l’amor de Déu manifestat en Crist. Primer cal experimentar aquest encontre amb ell, i després comunicar-ho als altres per tal que vinguin i ho vegin.
