Opinió

Pam a pam

Josep Ballbè i Urrit

Aquesta expressió del títol dóna nom a una fundació liderada per ‘orde de les Filles de Maria Auxiliadora (F.M.A o salesianes).

Són a Terrassa des de 1967 i la tasca que desenvolupen mereix el ple reconeixement de la vila. A banda de l’escola primària, treballen en la integració del col·lectiu magrebí, que ha assolit –si fa no fa– un percentatge del 10% del conjunt d’egarencs. Sobretot en criteri d’alfabetització (castellà i català). Alhora–per part de la religiosa Carmina Panera– amb classes de teòrica del carnet de conduir (a molts d’ells). Val a dir que, quan tenen una base idiomàtica justeta, tindrien serioses dificultats en una autoescola normal.

Pam a Pam ha esdevingut un projecte intercultural d’integració a la Maurina. Vol ajudar a integrar gent immigrant amb grans problemes d’adaptació a l’entorn occidental. Raquel Noain, directora del centre, coordina un equip format bàsicament per alguna salesiana i uns quants voluntaris que s’hi deixen l’ànima, braç a braç.

Avui, el calendari ens recorda la diada de la fundadora del que anomenaríem la “branca” femenina de la família salesiana: santa Maria Domenica Mazzarello. Exactament fa 140 anys de la seva mort. Fou la seva primera superiora general. La seva humilitat i entrega a arrelar el sistema preventiu de Dom Bosco foren els eixos de la seva curta vida (44 anys).

Tota ella, entregada a les noies més humils de la societat, a conseqüència dels serrells derivats de la revolució industrial a la comarca del Piemont italià.

El papa Pius IX va suggerir a Dom Bosco la conveniència de clonar l’esperit dels seus oratoris en un institut femení. A partir d’ací, ell mateix explicava –anys més tard– com se li havia aparegut la Verge Auxiliadora, en somnis. Un fet i l’altre es complementaven i foren la guspira que encengué la flama d’una obra mundialment estesa.

Trobo que hi ha un paral·lelisme clònic entre els vessants masculí i femení de la congregació. Fins i tot, goso dir que és aclaparador. A Terrassa, tenim la gran sort de tenir sengles col·legis. Deu anys abans d’inaugurar el col·legi Maria Auxiliadora, el pare Rómulo Piñol havia arrelat les bases del que s’anomena Sant Domènec Sàvio. Ara, ja no em podran pas retreure que només recordo aquest darrer.

Llarga vida a tots dos i bona feina! Terrassa els deu molt.

Visca!

Pam a pam
To Top