Josep Ballbè i Urrit
Avui s’acompleix un lustre des que el vàrem perdre. La veu d’en Pep Subirós era una col·laboració freqüent al diari El País. Per sucar-hi pa.
Mai no deixava indiferent ningú. El gran públic el desconeix. Hi ha massa endormiscament i apatia en la gent. És per això que pretenc fer-ne cinc cèntims. De passada, anirà bé com a homenatge de record envers aquest gran filòsof de casa nostra. Sovint, el pensament de la mort sol donar-me força elements de reflexió. En aquest cas, encara més…, donat que es va morir a l’edat que tinc ara.
Ell no era nacionalista, però sí ben punyent en tots els temes que tocava. Fins al punt que més d’un l’etiquetà de buscabregues (“follonero” en castellà). Un malnom –“àlies”– amb què m’identifico bastant. No penso acovardir-me arran d’alguna crítica. S’ha de poder parlar de tot, amb respecte i criteri obert i positiu. Si algú s’ofèn, crec que té la pell molt fina. O tibo de la dita “qui es pica, senyal que li cou”.
D’ací a cinc dies, es clourà el ramadà. Un període de purificació espiritual del col·lectiu musulmà. Em ve al pensament bo i pensant que en Pep esdevingué un assagista de tot el continent africà. Sempre des d’una sensibilitat excepcional i amb molt d’assossec.
De tot això, em permeto treure’n una reflexió envers noves formes de solidaritat col·lectiva. El continent africà supleix la manca de serveis públics amb enginy i empenta… Ens cal recuperar perspectives més àmplies i objectives arran la Covid-19. Sense obsessionar-nos amb perdre de vista el passat, una projecció futura més àmplia i allunyada de xerrameques polítiques obtuses, esfilagarsades i incongruents.
Estic més que tip dels discursos ampul·losos, narcisistes i buits de bona part de la classe política dirigent. No fan altra cosa que veure’s el propi melic, sense tocar de peus a terra. De mals exemples–en aquest sentit– tots en tenim al pensament. No cal refregar-los.
La vacunació progressiva sembla anunciar la fi de les restriccions. L’albada d’una certa “re-normalitat”. És arribat el moment, doncs, de capgirar i sacsejar la ment individual de cadascú. Altrament, restarem a la closca o la carcassa del problema. Dins d’aquest entrellat, recomano seriosament recuperar la lectura d’algun dels llibres del nostre personatge d’avui. Ningú no en sortirà pas decebut. Ans al contrari. Fixa pautes orientatives molt ajustades i adients.
