Joan Roma i Cunill
Política és pedagogia i eficient gestió dels recursos públics. Estem molt lluny de donar compliment als dos principis essencials.
Ho dic, pensant en els tres nivells d’administració, amb els corresponents sistemes intermedis. Si una necessària reestructuració era obligatòria, mesos i anys enrere, ara ha esdevingut urgent. Les destrosses provocades per la pandèmia obliguen a canviar paràmetres i acceptar l’austeritat franciscana, a tots els nivells.
Una per una, i globalment, hem de dir que les administracions són poc austeres i molt poc eficients. L’estructura piramidal, poc col·laborativa i molt dispersa, comporta despeses enormes en burocràcia i ineficiència.
Si anem de baix a dalt, veiem l’existència d’ajuntaments, consells comarcals, vegueries, diputacions, províncies, autonomies, govern central, UE. Impossible ser àgils, eficients i austers.
Sense cap mena de dubte, els ajuntaments són els més ben gestionats, si bé han de fer front a una immensa burocràcia procedent dels governs autonòmics (aquí de la Generalitat) i del Govern central. Si les competències fossin més clares, més definides i col·laboratives entre els tres principals nivells, els ajuntaments podrien prescindir de bona part dels funcionaris, dedicats a fer papers, en benefici de personal dedicat a atendre serveis i persones. Hi ha un desequilibri immens entre funcionaris i personal burocràtic, a personal actiu, i en altres nivells.
Les administracions lligades al món municipal, com són consells comarcals, vegueries i diputacions, haurien de ser modificades, de forma substancial. Els consells comarcals reconvertits en mancomunitats de serveis, trencant límits comarcals per adaptar-los al territori de servei. Les vegueries no tenen raó de ser en un món digitalitzat, dintre d’una administració remodelada i reduïda, per fer-la més austera i àgil. Les diputacions actuen com a instruments d’ajuda als ajuntaments, especialment als petits i mitjans.
La Generalitat, més reduïda, a nivell d’estructures i departaments. En aquests moments, tenim una administració feixuga, poc eficient, altament burocratitzada i per descomptat molt costosa. No es pot mantenir. Toca fer una remodelació en profunditat, aprofitant les oportunitats que donen les noves tecnologies i la descentralització cap als ajuntaments, de moltes competències i serveis, amb el corresponent finançament.
I l’Estat ha de fer el mateix després de molts anys de no tocar res. En tot cas, res d’important. Manté estructures seculars i distribucions de competències, poc austeres i eficients. Toca passar de les paraules als fets, en matèria de descentralització i d’aplicació dels principis federals, segons els quals, cada competència correspon a qui té més a prop la solució. S’han fet progressos interessants durant el temps de pandèmia, però no s’ha anat tan lluny com hauria calgut.
Ara és un bon moment per avançar en aquesta direcció i traspassar funcions centrals, a centres regionals i locals. I modificar els sistemes de supervisió i control, entre els diferents nivells, per evitar la multiplicació de la burocràcia fins a extrems insostenibles.
Ha d’haver-hi també canvis legislatius pensant en aquesta nova estructura, evitant legislar sense determinar costos i gestió. Tenim un munt de lleis de difícil aplicació per no tenir les eines suficients per dur-les a terme. No es pot continuar amb aquesta dinàmica perquè suposa frustrar els objectius de les noves legislacions.
Si tots estem d’acord en la ineficiència i l’enorme cost de les administracions, toca posar-hi remei, i com més aviat millor per a tots. Ara i aquí, és hora de posar en marxa els canvis pertinents, sabent que determinats canvis només seran possibles a mitjà i llarg termini. Però, si no es comença a caminar, mai s’arriba al lloc desitjat.
