Si estan llegint aquest article vol dir que hem sobreviscut la marató d’actes i llançaments que ens havíem autoimposat aquesta setmana. Confesso, però, que només vaig patir per la presentació a la Seu d’Ègara.
I la veritat és que vaig patir sense motiu: la resposta va ser extraordinària. Terrassa és una ciutat que es creu a si mateixa, que no es conforma, que no vol perdre les arrels ni la identitat; una ciutat orgullosa, i amb molts motius per ser-ho. I això em demostra que no ens hem equivocat: un diari local només val el que valgui la ciutat a la qual serveix.
Fa 20 anys el Diari de Terrassa era un dels diaris més rendibles d’Espanya i el líder absolut d’audiència a la ciutat i àrea d’influència. Ho era, en gran part, per l’ambició i la visió d’un editor extraordinari, però també perquè la ciutat, les institucions públiques, les entitats, la societat civil i tots els terrassencs creien en la ciutat i li donaven potència i enfocament.
I per això el Diari de Terrassa té un deure amb la ciutat, i ha de fer el que li toca a un diari potent d’una ciutat potent. L’ha de vertebrar i ha de potenciar-ne la identitat. Ha d’empènyer i liderar el progrés, sense oblidar ningú, ha de participar en la creació de l’agenda local i donar veu a tots els sectors, ha d’abraçar els nouvinguts i difondre l’orgull de la ciutat.
Encara no portem 3 mesos al càrrec del Diari de Terrassa, i el redisseny ens acosta a l’objectiu que ens vam marcar: fer un diari editorialment sòlid, econòmicament sostenible i radicalment terrassenc.
Fa anys, quan els diaris encara eren els «propietaris de les notícies», redissenyar un diari era canviar la decoració sense qüestionar el model periodístic. Es tractava, simplement, de millorar els aparadors per vendre la mateixa mercaderia.
En ple 2021 això ja no és suficient. Repensar un diari inclou redissenyar-lo gràficament, per descomptat, però només a conseqüència d’haver repensat el model editorial. El redisseny del Diari de Terrassa exigeix repensar l’estratègia informativa i elaborar el model periodístic del diari donant-li la volta a l’organització, als horaris de treball i els fluxos de la informació. Implica introduir la web i els ritmes digitals a la redacció, i repensar contínuament com explicar d’una altra manera les notícies, d’una manera innovadora i que arribi a tothom, com fer que el diari -des del paper, fins a la web, les xarxes socials o els nous productes digitals que llançarem-, facin un millor servei a la ciutat.
Es tracta de situar al ciutadà al centre d’un periodisme que vol ser viu, innovador, radicalment terrassenquista, analític i radicalment independent. Un periodisme que ha de ressituar el Diari al centre de l’escenari municipal. Un diari digital, modern i enamorat d’aquesta ciutat.
I he d’agrair molt especialment la dedicació i el compromís de tots els integrants de l’equip del Diari de Terrassa, amb el suport del cap de redacció, el Miquel Àngel Luque. No és fàcil, després de tants anys, canviar la manera de fer, de treballar i de veure les coses, i us asseguro que les ganes i l’ambició que he trobat al diari són impressionants.
Però els diaris, no cal dir-ho, són un negoci complicat. Allà on fa 20 anys parlàvem de rendibilitat, ara parlem de sostenibilitat, de supervivència digna. De totes les coses que Internet, les xarxes socials i les noves tecnologies han desfet, una de les més transcendents (pel seu impacte global) és l’economia de les notícies.
En l’àmbit local, la desaparició dels mitjans locals històrics sovint porta a una situació de deserts informatius, on qualsevol web amb un redactor i dos becaris, simplement reproduint notes de premsa, pot convertir-se en referent local, abdicant de la funció del periodisme local que una redacció plena, responsable i professional garanteix.
En aquest sector, si deixes de projectar el futur i buscar noves maneres d’atreure i monetitzar audiències, estàs mort. L’estratègia, però, és molt senzilla: tot l’esforç només té sentit si es basa en bon periodisme, honest i de servei; si aporta valor real a la ciutat; i si el lector és el centre de totes les idees i les iniciatives.
La pandèmia ens ha portat a tirar endavant un projecte que teníem al cap per més endavant: crear, des del Vallès, un grup editorial de premsa local a escala catalana. Un grup format per capçaleres locals de mida i vocació editorial homologables, localment arrelades i editorialment autònomes, però amb una estructura administrativa i tecnològica comuna. Un grup que proporcioni l’escala i la dimensió necessàries per atreure talent i competir a l’ecosistema digital.
Aquest grup, que ja està en marxa, compta també amb socis de Terrassa, bons amics i excel·lents persones, compromeses amb la ciutat. Persones valentes que hi faran aportacions personals i professionals valuosíssimes, i a qui vull agrair el seu suport en aquesta aventura.
