Celebrarem Sant Jordi. Fa molts anys que la tradició és arrelada pels nostres verals. El fet dels llibres i roses esdevé un costum encisador per a altres cultures del planeta. Després que la Covid ens ho prengués l’any passat, en tenim força ganes de sortir al carrer. La llegenda diu que sant Jordi matà el drac. De la sang en brollà una rosa, que el cavaller regalà a la princesa. Partint d’ací, fa més de 70 anys que l’escriptor valencià Vicent Clavel suggeria l’aniversari de la mort de Cervantes com a dia dedicat al llibre: una forma de difondre la lectura. Com a eina de creixement, adquisició de coneixements i potenciació de valors. Amb els anys, s’hi incorporà el gest dels enamorats intercanviant llibre i rosa. Més enllà, la festa es popularitzà, al segle XVIII, com a jorn d’exaltació catalanista. Per això, s’han anat encabint actes cívics i culturals al mateix pack. El conjunt fa prestància. Paral·lelament, però, topem amb una crua realitat.
Un terç de la població espanyola mai no llegeix. Ho reflecteix un baròmetre del CIS de fa sis anys. Molts diuen que no els interessa. Que no tenen temps. Que internet i la televisió o la digitalització ja no fan gens necessari aquest instrument. Quina pena! No es tracta de veure-hi foscor. Hem de ser realistes i dir les coses pel seu nom. El llibre dóna vida. Aporta experiències. Ens permet viatjar a d’altres cultures. Alimenta la nostra ment. Genera esperit crític. Provoca diàleg i contrast d’opinions entre autor i lector. Ensenya a veure i viure. Transmet valors. Fa créixer el nivell de coneixements. Deixa un pòsit de serenor i reflexió a la nostra ment. Tot plegat, activa una forta sotragada al nostre interior. En parlar de la importància de la lectura, també vull tibar d’una dita clau, a tall d’adagi: la del que “si el que mira es un mirón, el que lee es un león”. A la jungla de la vida, cal llegir molt i molt.
Sobretot si es vol assolir un estatus, un cert lideratge. No sent així, poc sentit té celebrar Sant Jordi i el que significa. Contrasto la meva època d’estudiant amb ara. Hi ha una regressió brutal de temps esmerçat pels alumnes a llegir. Ha canviat molt el sentit del que s’entén per cultura de l’esforç. Amb l’avenç de les noves tecnologies, molts afluixen ritme. Tard o d’hora, en pagarem les conseqüències.
