Encara queda. Veiem la llum però encara és molt dèbil. Intuïm el final cap a la tardor o l’hivern. Tot plegat haurà estat molt llarg. I comença a ser lícit preguntar-se per la ciutat i l’impacte que hi deixarà la Covid. És aviat per veure si Terrassa surt més perjudicada de la pandèmia que altres ciutats. No hi veig el motiu. La Covid haurà accelerat alguns problemes que ja teníem.
La Terrassa de 2021 és més feble. La Covid encara fa estralls. No hi ha dia que no sapiguem d’algú que ho passa malament. La majoria creuem els dits i tirem endavant amb prudència. Ha mort molta gent, especialment ha mort molta gent gran. El sistema de salut sortirà estressat d’aquesta prova excepcional i segur que aprendrà lliçons que revertiran en benefici de tots, no en dubto.
Més enllà dels temes de salut, pren protagonisme l’economia. Les xifres d’atur tornen a fer por. Estem al 15,12% d’atur, més de 17.000 persones sense feina. La mitjana d’atur del Vallès Occidental és del 13,73% i la de Catalunya, del 13,88%. La mitjana espanyola és del 17,99%. Aquestes xifres no compten els ERTO. La devastació de tota aquella part de l’economia que té com a centre la presencialitat és fenomenal. Per sort, l’economia industrial resisteix millor igual que les indústries de la salut i les de l’alimentació. L’economia digital ha crescut extraordinàriament en molts camps. El balanç social de la crisi serà el d’una ciutat amb més pobresa, amb més franges de gent necessitada.
Alguns carrers que actuen d’emblema comercial de la ciutat es veuen molt tocats després de les restriccions. També alguns bars i restaurants. Les activitats presencials del comerç i la restauració són una part important de la pell de la ciutat. I la seva decadència ens debilita a tots. El comerç té reptes molt estructurals. I la pandèmia, amb l’auge del comerç digital, no ha fet més que augmentar-los. Aquests dos temes, la salut i l’economia, són centrals. Però hi ha d’altres fenòmens que sense tenir tant impacte els recordarem associats al temps de la pandèmia. Un exemple és el procés de massificació del Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l’Obac. Els gestors del parc no podran continuar fent les mateixes polítiques que abans de la pandèmia, hauran de prendre decisions valentes si volem protegir la millor joia que tenim al Vallès. També hauran estat els mesos que haurem descobert els rodals de Terrassa.
També recordarem l’època de la pandèmia com la primera experiència massiva de treball en remot. Molta gent haurà sortit amb habilitats digitals reforçades i moltes organitzacions hauran fet una actualització tecnològica considerable gràcies a la Covid. Les administracions haurien d’aprofitar per desburocratitzar-se molt més. Però requereix un tipus de lideratge que és poc freqüent. Les administracions necessiten molta més flexibilitat.
Terrassa viu en una situació delicada i el més sensat seria pensar en una recuperació amb coordinació público-privada. Però això cada cop serà més difícil. El gruix empresarial de la ciutat és molt magre. I els límits de l’Ajuntament per liderar la recuperació econòmica de la ciutat són molt evidents. Fa temps que tenim polítics que no actuen des de la creença que l’aportació privada és important. Fan discursos fent proclames de bones intencions respecte de les empreses però la seva pràctica ho decanta tot cap als actors públics. I és un gran error. Les ciutats necessiten un major equilibri público-privat. El motor públic és insuficient i és insostenible. Terrassa tenia una forta societat civil econòmica fins fa no massa anys. Avui ja no la té. Però si el poc que queda es menysté encara es debilitarà més. Que Terrassa dilueixi la seva societat civil econòmica accelerarà la seva metropolitanització. Tot plegat és d’una gran miopia. Terrassa hauria de ser un referent per a les futures ubicacions industrials a Catalunya i no ho és i ningú lidera aquesta opció. Simplement, la gent que porta l’Ajuntament se senten estranys a aquest món i sovint no li donen importància.
La Terrassa després de la Covid necessita un revulsiu. Fins i tot Barcelona organitza un esdeveniment important per a la seva reactivació (www.barcelonareact.cat). No sé si seria demanar massa intentar alguna cosa similar a Terrassa. Posar-hi una mica de visió, d’ambició col·lectiva i d’humilitat personal. Necessitem reunir els millors esforços. Deixar tírries enrere i posar-nos a pensar en el futur.