Opinió

La prima de risc

O fa gaires mesos, qui no recorda la tabarra d’aquest mot -a totes hores- als programes informatius dels canals audiovisuals? De sobte, per art d’encantament, va passar a millor vida. La classe política tenia la població atemorida, bo i anunciant una mena d'”apocalipsi”. Arribo a malpensar que, fins i tot, es van quedar curts€ Ningú no va preveure el terrabastall derivat de la Covid. Sense voler pas cridar el mal temps, ens costarà anys i panys refer tot allò que s’ha malmès.

Em pregunto si, d’ací a quatre dies, ens començaran a entabanar amb altres “conills” trets de l’aixella. Com ara, potser, l’Ebitda. A tall de resum, heus ací una mínima pinzellada sobre ambdós conceptes: el primer es calcula com la diferència entre la taxa d’interès pagada a un país pel seu deute públic envers un altre de solvència o fiabilitat més dubtoses. Al llarg de la pandèmia, és evident que l’Estat espanyol ha pogut actuar amb molt menys marge de maniobra que l’alemany. No cal ampliar-ho més. Pel que fa a l’Ebitda -en anglès, Earnings Before Interest, Taxes, Depreciation and Amortization / benefici abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions-, no sé quan començarem a aixecar realment el vol cap a una certa “normalitat” com la d’abans de la pandèmia. Entenc, però, que els xerrameques del govern haurien d’estar alliçonant la població sense més dilació i força sovint. Sent transparents, no explicant grandeses ni fent volar coloms. S’ha acabat la tàctica de treure pit amb el criteri que la suma de sol i platja és la poció que ens ho permetia. No endebades val a dir que el sector turístic ha esdevingut el primer motor percentual del PIB€ A partir d’ací, hom pot deduir que la producció de béns i productes -que no solament serveis- ha de guiar el repte d’un autèntic valor afegit.

Teníem massa bars i establiments de restauració. Alhora, un llistat esparverant de locals d’oci nocturn i similars on tal vegada es vivia massa alegrement. Sense voler-m’ho carregar tot, l’impost de l’IVA no pot recolzar-se majoritàriament en una circulació artificial i lúdica del diner. Una forma com una altra de fer bullir l’olla, conjuntament amb el sector comercial. Ens cal un pool d’empreses productores, investigadors, científics, etcètera. Llavors, garantim molt menys risc.

To Top