No fa pas gaire temps parlava amb una infermera, una dels molts herois i de les moltes heroïnes que han estat al peu del canó amb aquest turbulent episodi de la pandèmia, i em comentava que ella i els seus companys i companyes de professió havien arribat a la conclusió que mantenir una actitud valenta, que no inconscient, una actitud decidida, que no negligent, davant d’aquesta malaltia proporcionava una protecció, potser psicològica, a l’hora de no contagiar-se del virus. Em deia que aquells pocs sanitaris que actuaven amb por i excessiva distància davant de les circumstàncies que els tocava viure es contagiaven més que no pas aquells que, prenent totes les mesures de seguretat i higiene, desenvolupaven la seva tasca amb determinació i un punt d’atreviment. La veritat és que no em va sorprendre aquesta afirmació no contrastada científicament, però que segueix la línia que l’energia positiva ens aporta resultats positius.
Entomar les situacions que ens toca viure amb un posat ferm i autènticament favorable per tal d’assolir els nostres objectius ens aboca a tenir més possibilitats d’èxit en qualsevol dels esdeveniments que hem de sortejar. Posicionar-nos amb temença i dubtes davant allò que la vida ens depara ens adoba el terreny per poder recollir un major número de fracassos.
Ara que es parla molt de quina de les plataformes vacunals és més segura i eficaç diria que, independentment de la substància que ens administrin amb una lleu punxada en el nostre braç, la millor de les vacunes que tenim tots els éssers humans és quina és la nostra posició davant dels fets que en aquests últims mesos ens han tocat viure. No estic fent una crida a no respectar les recomanacions i retallades que cada dia ens estan fent arribar, ans al contrari, el que estic promovent és un comportament realista, resilient i sobretot guanyador, una manera d’entendre el nostre present i projectar el nostre futur amb la gosadia necessària de sentir-nos forts davant els moments actuals i els que vindran.
Pensar que tot anirà a millor i que aquesta serà la sortida sense cap mena de titubeig ens proporcionarà una fortalesa capaç de tirar endavant les nostres vides amb una certa tranquil·litat. Afrontar els obstacles amb vigor i solidesa ens garanteix si més no un trànsit més sòlid i suportable, amb més orientació vers la victòria final. És cert que algunes vegades tot i aquest ànim vitalista les coses acaben sortint malament, lluny de les nostres esperances, però la lluita que hem mantingut en el camí per ella mateixa ja ha valgut la pena. Lluitar no vol dir guanyar, lluitar ens atorga un esperit de conquesta que fa que la derrota final s’encaixi com una possibilitat i no ens enfonsi en la misèria de no saber-la acceptar. Més tard o més d’hora, quan arribin les vacunes de les farmacèutiques, tots els que vulguem ens hauran vacunat, però crec que, mentre arriba aquesta vacunació col·lectiva, la veritable vacunació de ramat a què sí que ens podem acollir és pensar i sentir que plegats serem capaços de vèncer aquesta pandèmia amb l’urpa i la potència de cadascú de nosaltres, mostrant que la major competència dels éssers humans és saber sobreposar-se als moments més complicats que se’ns presenten aleatòriament.
Ara mateix tenim tretze vacunes per a ús públic: dues vacunes d’ARN (vacuna de Pfizer-BioNTech i vacuna de Moderna), cinc vacunes inactivades convencionals (BBIBP-CorV, Covaxin, CoronaVac, CoviVac i WIBP-CorV), quatre vacunes amb vectors vírics (Sputnik V, la vacuna d’Oxford-AstraZeneca, Ad5-nCoV i la vacuna de Johnson & Johnson) i dues vacunes peptídiques o de subunitats (EpiVacCorona i RBD-Dimer). Gràcies a tots els investigadors i científics pel seu esforç.També ara mateix tots els humans tenim la vacuna més valuosa, el nostre coratge.
