L’àmbit de salut de l’edició del Congrés Dones, Ciència i Tecnologia 2021 ens ha permès constatar una maduració notable en els treballs presentats respecte de l’edició anterior. Això s’ha traduït en la incorporació de les diversitats afectivo-sexuals, corporals i de gènere així com en la introducció d’una perspectiva crítica entorn dels models de masculinitats hegemònics i la seva superació.
Parlem de perspectiva de gènere per referir-nos a una categoria analítica que posa de relleu les desigualtats de què són objecte les dones i altres col·lectius que no segueixen la norma heteropatriarcal. Aquesta mirada crítica ha d’incorporar, a més del gènere, totes aquelles condicions o circumstàncies que incideixen en la vida de les persones i col·lectius generant formes d’opressió i d’injustícia: l’orientació sexual, la diversitat funcional, la classe, la racialització, el territori, l’edat o l’espècie.
La ceguesa al gènere o insensibilitat al gènere en la recerca i la docència representa un problema que afecta l’equitat però també, de forma significativa, la qualitat del coneixement. Disposem de prou evidències per sostenir que la ceguesa al gènere es tradueix en una major morbiditat i mortalitat en el cas de les dones i de les persones amb orientació afectivo-sexual o identitats de gènere dissidents.
Pel que fa a la salut, segueix prevalent un androcentrisme que es manifesta quan s’assumeix una suposada neutralitat de gènere -és a dir quan es neguen les desigualtats per raó de gènere- o se suposa que la fisiologia, experiències, reaccions i necessitats dels barons blancs, adults, de classe mitjana són universals. També quan, en prendre el cos i la fisiologia de l’home adult com a model, totes les altres manifestacions (dones, persones trans, homes d’altres edats…) es consideren com a desviacions, de forma que es patologitzen i medicalitzen processos fisiològics propis de les dones o d’altres col·lectius.
Ens trobem en un moment d’inflexió en el qual s’està introduint la perspectiva de gènere als estudis universitaris del nostre país, els estudis de ciències de la salut entre ells. Tot i que es desplega de forma encara massa lenta, aquesta és una iniciativa clau per a un apropament més just i equitatiu a la salut i als drets de les dones. La promoció de models integrals de salut-malaltia-atenció i de cura és essencial en un món que ha de tendir cap a la sostenibilitat social i ecològica i aquesta és una tasca que requereix una superació de vells models, en què les dones i els col·lectius vulnerables estem compromesos. Els treballs presentats al congrés representen un bon testimoni d’aquesta línia que esperem aprofundir a l’edició de 2023.
