‘atansen eleccions i ja se senten reiteradament veus que s’apropien de la paraula llibertat per usar-la contra els oponents polítics. S’anomenen liberals, és a dir, defensors del liberalisme, sobretot, l’econòmic. Què significa això? Un exemple potser sigui més entenedor que no pas una definició. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat públicament, fa pocs dies, la suspensió temporal de les patents de les vacunes anti-Covid, és a dir, l’alliberament dels drets de propietat intel·lectual, a causa de la gran desigualtat en l’accés a les vacunes (el 45% de les dosis administrades corresponen als països rics del G7: els Estats Units, el Canadà, el Japó, Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia, que representen només el 10% de la població mundial).
A més, dins de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) Sud-àfrica i l’Índia també han demanat la suspensió de les patents de les vacunes anti-Covid, petició que té el suport de més de cent països integrats a l’OMC. Tanmateix, aquesta demanda ha estat rebutjada pels països “rics”, on tenen la seva seu la majoria de les empreses farmacèutiques, les quals han rebut elevades quantitats de diners públics per a la investigació sobre les vacunes.
Si en temps de pandèmia, si en temps d’una mortífera crisi sanitària universal en què fins ara ja han mort 2,8 milions de persones i han estat contagiades més de 132,5 milions el liberalisme ideològic i econòmic, tot i invocant la llibertat de mercat i el dret a la propietat intel·lectual, no vol atendre el “crit d’auxili” de milions de vides en perill, què serà capaç de fer o de no fer en situacions de normalitat?
Com es pot percebre que en una situació d’una clara excepcionalitat hi hagi la primacia de la llibertat econòmica per sobre la vida de les persones. Crec que tots els valors s’han de basar en el valor suprem: la vida humana. La llibertat, la igualtat, la justícia, la felicitat, etc. no tenen sentit si no se sustenten en el valor de la vida. No sempre ha estat així -ens ho ensenya la història- ni avui és així -ens ho mostra el present.
En totes les ideologies s’amaga el fanatisme dogmàtic, el qual en nom de la veritat única -la fe, la llibertat , la igualtat, el lliure mercat…- s’han comès massacres, genocidis, guerres; s’han destruït obres d’art de gran valor, s’han llençat llibres a la foguera, lliurat persones a les presons; s’han deixat morir de fam infants i abandonat milions de persones a què es busquin la vida. És una cínica paradoxa que en nom d’ideologies radicals s’hagin comès i es cometin barbaritats presentades com a necessàries pel bé de la humanitat.
El radicalisme ideològic origina intolerància en tots els àmbits socials i, sobretot, en el polític i econòmic, en els quals no s’escolta l’altre, no es dialoga, no es confronta la seva veritat amb la pluralitat de les altres veritats.
El lema “deixeu fer, deixeu passar” (desregulació i no-control), propi del liberalisme econòmic, que identifica la llibertat econòmica amb la “llibertat”, ha reproduït i reprodueix situacions socials incompatibles amb la llibertat real de tots els ciutadans.
Els avenços socials i jurídics que s’han aconseguit al llarg de la història -millores salarials, reducció de la jornada laboral, prohibició del treball infantil, sufragi universal, llibertat de reunió i associació, etc.- cal entendre’ls com a “conquestes de llibertats”, assolides malgrat la cruenta oposició del sistema de lliure mercat, que fan evident la sospitosa identificació liberal de la “llibertat” amb la llibertat econòmica dels més poderosos.
Els anhels de llibertat, d’igualtat i de justícia dels ciutadans han estat una poderosa força impulsora d’avenços durant tota la història del liberalisme econòmic, i aquests anhels no desapareixeran per molt que alguns polítics banalitzin i degradin amb la seva buida retòrica la paraula llibertat. Aquesta no pot anar mai sola; ha de caminar acompanyada dels altres valors amb l’objectiu d’assolir una vida digna en comú.
