Durant l’últim any s’ha parlat molt sobre les conseqüències que està tenint la pandèmia en la cultura. Teatres, cinemes, museus i sales d’exposicions han estat tancades o sota estrictes restriccions d’aforament. Certament, el sector cultural està penjant d’un fil a causa d’aquesta situació provocada pel coronavirus. De fet, recentment es va celebrar un concert del grup Love of Lesbian amb la presència de 5.000 persones a Barcelona per demostrar que la cultura és segura. No obstant això, hi ha una altra mena de cultura que està patint en silenci. Fa unes setmanes, els Minyons de Terrassa van ser els primers a aixecar la veu amb una encertada campanya per captar socis que apel·lava a l’orgull egarenc. La veritat és que hi ha moltes entitats de cultura popular que fa més d’un any que no tenen cap activitat. A banda dels castellers, els capgrossos, el Drac de Terrassa i el Drac Baluk, en Robesa i la Pepona, la Pàjara, l’Estapera, els diables, els Fadrins… Terrassa no seria la mateixa sense totes aquestes figures, grups i representacions de la cultura popular que tanta vida donen (o donaven) a la ciutat. L’esclat de la pandèmia de la Covid-19 ara ja fa més d’un any va obligar a parar l’activitat a totes aquestes entitats. Moltes d’elles no han pogut recuperar-la encara. I les que sí que ho han fet s’han hagut d’adaptar a la nova situació i a les restriccions dictades pel Procicat en cada moment.Malgrat que la seva activitat és a l’aire lliure, no han pogut prendre el carrer, ja que les festes majors i altres cites han quedat suspeses. S’han hagut de reinventar, fent accions a les xarxes i algun acte presencial molt puntual i amb públic limitat. Més enllà del manteniment de les subvencions municipals, la supervivència d’aquestes entitats depèn de la seva activitat, que cal que continuï ben viva perquè passi a les noves generacions.
Facilitar accessos
Les ganes de caminar, respirar aire pur i gaudir de la natura han disparat les visites al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Per això, s’han de posar els mitjans que facilitin l’accés a aquest entorn, sense que això el malmeti. Tots tenim dret a gaudir de la natura.
