EL proppassat 21 de febrer, va fer cent anys del naixement del filòsof nord-americà John Rawls. Excatedràtic de la reconeguda Universitat de Harvard, fa 18 anys que ja no és entre nosaltres. La seva interessant bibliografia, però, ens permet no oblidar-lo. En un moment polític tan desmarxat com l’actual entenc com a bàsic tibar del concepte de filosofia política. Als Estats Units ja ho fan. De fet, s’hi fixen economistes, teòlegs i sociòlegs. A casa nostra, tanmateix, tot sembla "Can Seixanta". Aquest eix ens menarà a assolir allò que entenem per equilibri social. No podem plantejar-nos-el sense un règim jurídic ben perfilat. No entenc la picabaralla sempiterna -entre dretes i esquerres- a l’hora de "renovar" el CGPJ. Què hi pinten, ací, PP i PSOE? Algú m’ho pot explicar? Després ens parlen de la independència absoluta entre el legislatiu, l’executiu i el judicial. Au va! El principi bàsic hauria de raure que tothom tingués els mateixos drets i llibertats. Traduït en mots clars, igualtat d’oportunitats i una més justa distribució dels recursos econòmics. Això es veu utòpic. La prova més propera, la tenim en la vacunació de la Covid. Segueixo insistint en el paper cabdal de la premsa a l’hora de fer conèixer -a la gent- el que s’hi cou. Punt on pren sentit el concepte del títol. El nostre personatge el concreta en tres eixos: què significa viure en societat, conèixer els principis bàsics de la psicologia i saber compartir normes de conducta social… D’acord amb una de les preguntes que jo establia "la justícia és la primera virtut de les institucions socials, ja que la veritat ho és dels sistemes de pensament". Amb coalicions de govern on s’ha encabit ideologia populista, tot es fa molt més difícil. Heus ací una altra sentència de Rawls que hauria d’actuar com a plantofada envers gent que fa més nosa que servei: "Un individu que trobi que li agrada veure altres en posicions de menys llibertat creu que no té cap reclam per a aquest gaudi".
Dins de l’executiu espanyol, la parella d’un vicepresident duu mig país de corcoll. Lidera el ministeri d’Igualtat. Pel que es veu que fa, tibant de la llengua de Cervantes i fent conya, "igual da". Així, "no anem bé… per anar a Sants". Massa ignorància, oi?