EL govern municipal acaba d’anunciar una campanya per reactivar el comerç local: "Omple’t de Terrassa". Una més. A mitjan febrer era l’associació de comerços Terrassa Centre qui presentava la seva campanya, "Love local". I, fa deu dies, aquest diari informava d’un estudi sobre l’evolució dels comerços de l’anomenada milla d’or, que pertanyia a l’estudi "Clonatge comercial a Catalunya 2020" dut a terme pel Servei de Comerç de la Diputació de Barcelona, la xarxa el Perfil de la Ciutat i l’empresa Solucions Geogràfiques. Tot plegat és un símptoma, una evidència, de la preocupació que hi ha a la ciutat i al país sencer per la situació del comerç.
Si fa un mes discutia en aquestes pàgines l’eslògan triat per Terrassa Centre, tot i les ganes, ara renuncio a fer-ho d’aquest "Omple’t de Terrassa". No acabo de veure quina recepció pot tenir entre els terrassencs aquesta mena d’apel·lacions abstractes amb el recurs tan de moda -vull dir, tendència-, i tan suat, dels verbs reflexius. Però ja dic que aquest no és el tema. El que vull plantejar és la qüestió dels canvis de fons en l’estructura i els hàbits comercials, i la de la necessària coordinació d’uns i altres, institucions públiques i organitzacions privades per fer-hi front.
En primer lloc, que el comerç -el local i el de tot el món- necessita un repensament i una reestructuració és una obvietat. El comerç electrònic ha canviat els hàbits de compra de manera irreversible. I la pandèmia no ha fet altra cosa que accelerar el que era anunciat. Hi ha qui diu que, en aquest terreny, en un any n’hem avançat cinc o set. Però tinc la impressió que la majoria de campanyes de promoció comercial no fan altra cosa que negar l’evidència i buscar respostes voluntaristes i resistencials entre els clients. El terme "reactivar" posa en evidència aquest caràcter conservador de la campanya.
Algú creu que si una mercaderia s’aconsegueix més bé de preu, més ràpidament, amb una possibilitat de tria més gran en una plataforma digital i rebent-la a casa, per patriotisme local, se n’anirà a buscar on difícilment la trobarem? Algú pensa que s’aconseguirà convèncer algú que comprar a Amazon és una traïció al patriotisme local, o que significa "buidar-se de Terrassa"?
Algú es dedica a mesurar l’efecte en els comportaments d’aquesta mena de campanyes i quin és el seu rendiment efectiu amb relació al seu cost, més enllà de l’estratègia d’imatge per a l’organització que la promociona?
En segon lloc, és preocupant la dispersió d’esforços entre administracions públiques i organitzacions privades. Les campanyes "Love local" i "Omple’t de Terrassa" no s’haurien d’haver pactat per guanyar força i evitar duplicitats? Els treballs de la Diputació, els de l’Ajuntament, els de les xarxes d’ajuntaments -i les de la Generalitat de Catalunya, que també hi són- i les aportacions que sens dubte pot fer Escodi, entre d’altres, no haurien de convergir a l’hora de sumar informacions, estratègies i assessoraments? Que som un país de "miques", de rivalitats tribals, d’allò de "tants caps, tants barrets", ja ho sabem.
Però, vista la gravetat del desafiament que té davant el comerç, no hauria arribat el temps de treballar tots a l’hora? No seria el moment d’afegir-hi tot el talent disponible, demanant la col·laboració de la Cambra de Comerç o d’estudiosos de la realitat de la nova societat digital, que els tenim i de molt bons?
Les respostes reactives, a la defensiva, merament voluntaristes, el patriotisme local, estan condemnades al fracàs. A veure quan comencem a buscar respostes de futur, per traumàtiques que siguin. Sempre seran millors que assistir, plorant, a la lenta agonia del comerç tradicional, i de passada donar-nos-en les culpes.
