VE’T ací que tenim refranys per triar i remenar referits a l’abril. Ja ens hem cruspit un "quartet" de l’any. En un any tan summament complicat arran de la pandèmia, ja aniria bé que el rerefons del títol quadrés a màxims. Sobretot en el sentit de començar a albirar una sortida a aquesta crisi tan descomunal. A veure si les vacunes fan per situar-ho tot a lloc. Dit altrament, "abril, abriló. De cada cent, un de bo. La vella que això deia en tenia cent un i no n’havia vist mai ni un". Com "bons amics i bons abrils, un d’entre mils". Concedim-nos, doncs, el benefici de l’excepció! "Abril i senyors, tots traïdors." El temps mai no el pots predir. "Per l’abril cada gota val per mil i el blat s’estira com un fil." Alhora, però, "no hi ha mal any, si l’abril és bo". De fet, la darrera setmana tenim un parell de "regals" d’allò més fantàstics: "per l’abril, llibres i roses mil" i "la rosa d’abril és la flor més gentil". Insisteixo en el fet que ja va essent hora de considerar celebrar la festa nacional del Principat per Sant Jordi o pel dia de la Moreneta. Esdevé un mes que gairebé agrada i encisa tothom. Des de la perspectiva que "per l’abril, cada ocell canta en son niu". La seva cantarella musical enlaira la moral. La llum solar dels dies ja és molt més llarga. Tot plegat genera un estat d’ànim més reeixit i positiu. Aquest cop, a més a més, tenim un motiu afegit: "Setmana Santa en abril, any gentil". Déu faci que sigui veritat de cap a peus! "Rient i plorant, l’abril va passant." I "l’abril mullat fa créixer l’herba per al ramat"… De fet, estic pensant que unes bones ruixadetes aniran de conya per al parc de Sant Llorenç i per al de Vallparadís. Però anem amb molt de compte! Algun adagi triat a l’atzar ens marca bones pautes, en aquest sentit: "No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’hagi acabat". "Març ventós i abril plujós fan el maig florit i formós." M’agradaria que TV3 fes per recuperar el vell costum de la primeria, amb en Salvador Alsius. Amb un to desenfadat, tenia cura de repassar el santoral del dia. Li posava el seu toc sorneguer i joliu. Crec que sempre és bo treure del calaix de l’oblit expressions que ens retornen a experiències que mai no hauríem d’oblidar. Després d’un any de pandèmia, qualsevol "clau ardent" és bo per agafar-s’hi.
