FA uns seixanta anys, l’enunciat d´un espot televisiu va quallar amb molta força. Corresponia a una reconeguda empresa de matalassos. Exactament posava: "Nunca se acostará sin saber una cosa más". Aleshores, no havien arribat els canals autonòmics. No fent la traducció a l’estil de La Trinca, remarcaré que "mai no se’n sap prou". Aprendre coses noves sempre és positiu. Mai no està de més. Davant l’actual conjuntura de la Covid-19, opto pel "no hi ha mal que per bé no vingui". Em sobta sentir parlar gent que diu avorrir-se. La pandèmia l’han ben fos. Contravenint la cita atribuïda a Benjamin Franklin que "el temps és or", no té ni esma per a agafar un sol llibre. Ans al contrari, el més fàcil o senzill passa per prémer el botó del televisor i empassar-s’ho tot. Enyora les hores mortes a la terrassa d’un bar, pelant la pava. Fins i tot, he arribat a sentir "sacrilegis" de l’ordre que no necessitem bibliografia, bo i tenint Internet o mòbil. En to sorneguer, ara puc entendre que l’home es fixi reptes com el d’arribar a Mart. És clar: caldrà cercar algun planeta de recanvi. Fa pena haver de pensar -en algun moment- que tant o més punyent que el propi coronavirus ho és la taxa d’ignorància estesa arreu. Es veu que -per a aquesta darrera- són molts els qui no volen vacuna. El saber, la veritat i l’aprenentatge de coses noves ens farà lliures. Sòcrates defensava que "és el coneixement el que ens mena a una evolució. A la plena consciència de la realitat vital. Per tant, esdevé el primer pas envers la llibertat individual i col·lectiva". Sobretot pel fet que ens treu de la ignorància… Llavors -més de dos mil anys enrere- tan sols s’hi podia accedir a partir de la transmissió oral i escrita. Amb el pas de la història, hem passat per l’estadi/naixement de la impremta, que revolucionà aquest entorn. Si, en ple segle XXI, amb l’esclat d’Internet, algú ho dubta i aparca la llei de l’esforç personal, val més que plegui. Que calli i no obri el bec. Dissortadament, per contra, àdhuc et trobes personal d’aquest perfil que fan de papagais. La seva xarrera no té aturador, malgrat no conèixer un sol bri en la temàtica d’alguna conversa. "La mel no està feta per a la boca de l’ase". I més: "a paraules vanes, orelles sordes".
