EN primer lloc, la meva cordial i sentida felicitació a totes les senyores que duen el nom d’Encarnació o Anunciació. Avui, és la seva diada… I, com diu l’adagi, "si trona per la Mare de Déu de març, la primavera és freda". Presentat invertidament, "si trona entre la Candelera i avui, quaranta dies més d’hivern". No sembla pas que un termòmetre a la baixa ajudi gens ni mica a foragitar aquest malson. "L’Encarnació, la darrera gelor". O "L’Encarnació tronera allunya quaranta dies la primavera". I "L’Encarnació se n’emporta el gel i duu la calor"… La riquesa paremiològica del nostre refranyer sempre ens aporta noves fórmules i/o sentències. Totes elles ens donen una visió amb to positiu, no gens enreixada. Prou que ens ha pres llibertat de moviments i contacte social la pandèmia. Em permeto insinuar, però, que les noves tecnologies i l’invent de n’Alexander Graham Bell -patentat el 14 de gener de 1876- no tenen cap prohibició. A més a més, la famosa "tarifa plana" ens permet tibar de beta, sense cap limitació de temps. El tresor de l’amistat es manifesta a base de respecte, estima, record, ànims, fraternitat i ajut: aquesta amalgama de valors hauria de provocar una pandèmia ben estesa en tota la capa del planeta. Bona falta ens fa, quan tot es mostra tan esquerdat. No seré pas jo qui es posi sentimental ni místic. Cadascú ja és prou grandet per saber què se li pot exigir. Sense voler imprimir cap toc restador, ensumo una realitat i entorn físic prou deshumanitzat. És per això que vull fer una crida a la recuperació i conreu de valors perduts del passat. N’hi ha de derivats de la filosofia, el respecte, la solidaritat i la pròpia religió… De ben segur que, actualment, ben poques nenes -en néixer- reben els noms d’Encarna o Anunciació. Bo fóra recuperar llegendes i històries associades al santoral per tenir nous referents que ens prefixin un corriol adient i ben enfocat. En segles passats, tant en les primeres etapes del cristianisme com en ple "boom" de la industrialització, la gent "vivia" amb molt menys. Per contra, un té dret a plantejar dubtes seriosos pel que fa a establir un paral·lelisme similar entre qüestions tècniques i les referides a criteris de pur sentiment humà. Se’m dóna permís per a somiar?
