AVUI celebrem el dia del Seminari. Enguany, amb ocasió de l’Any de Sant Josep, convocat pel Papa Francesc per celebrar el 150 aniversari de la seva proclamació com a Patró de l’Església universal, el lema escollit és: "Pare i germà, com sant Josep". Aquest lema vol expressar com els sacerdots, formats a l’escola de Natzaret, sota la cura de sant Josep, són enviats a acompanyar la vida de cada persona amb cor de pare i de germà. Tal com destacà sant Joan Pau II en la seva carta Redemptoris custos, "tal com va tenir cura amorosament de Maria i es dedicà amb goig i amb interès a l’educació de Jesucrist, també custodia i protegeix el seu cos místic, l’Església, de la que la Mare de Déu n’és figura i model".
Sant Josep té una importància cabdal en la història de la salvació, tot i romandre sempre en un pla discret i humil; de fet, els evangelis no han conservat cap paraula seva. També és patró dels seminaris i dels seminaristes. Ell va tenir cura de la Sagrada Família a la llar de Natzaret, aquest lloc amagat on el nostre Salvador, vivint amb Josep i Maria anà creixent en saviesa, en edat i en gràcia davant Déu i els homes (Lc 2,52). La funció principal dels seminaris també és tenir cura i fer créixer el do de Déu en la vida dels futurs sacerdots. Podríem dir que sant Josep va ser "el primer formador" d’un seminari. Per això, aquell qui va tenir cura de Jesús i el va acompanyar, també és pare dels seminaristes, d’aquells qui han rebut la crida a configurar la seva vida amb Crist en el sacerdoci.
La persona que és cridada a seguir Crist pel camí del sacerdoci i respon amb generositat, ha de fer un pas de fe, de confiança, i no li manquen en aquest camí moments de prova. També per a Josep va arribar el moment de la prova quan estant promès amb Maria, abans d’anar a viure amb ella, descobreix la seva misteriosa maternitat i es queda torbat del tot. L’àngel li va fer comprendre en somnis el que s’esdevenia en Maria, que era obra de l’Esperit Sant; i ell, fiant-se de Déu, va seguir endavant i cooperà en l’obra de la salvació. I és que confiar en Déu no significa veure-ho tot clar segons els nostres criteris humans, i tampoc significa realitzar els nostres projectes personals; confiar en Déu vol dir buidar-se d’un mateix, renunciar a un mateix, abandonar-se en mans de Déu i conformar la pròpia voluntat a la de Déu.
El lema d’enguany diu així: "Pare i germà, com sant Josep". De fet tots els éssers humans esdevenen germans per a un sacerdot, i la seva vida es desenvolupa a través de dues ocupacions principals: la primera és estar amb el Senyor, en amistat profunda, en pregària; la segona és estar amb les persones, fen present Jesucrist enmig seu. Les dues funcions, l’atenció a Déu i al germà, les duu a terme en l’exercici del seu ministeri, quan realitza la seva triple missió d’ensenyar, santificar i servir. D’aquesta manera, la pregària i l’acció no poden separar-se l’una de l’altra; sense la pregària, no pot haver-hi un apropament de veritat al germà des de Crist; i sense l’exercici de la caritat amb el proïsme, la pregària a Déu quedaria sense fructificar. Demanem la intercessió de sant Josep per als sacerdots, perquè visquin les actituds de Jesús i siguin model de custòdia de les persones i de protecció de les coses de Déu, duent a terme amb fidelitat i senzillesa la tasca encomanada. Demanem també pels seminaristes i per les vocacions sacerdotals, perquè els joves que rebin la crida al sacerdoci, hi responguin amb generositat i confiança.
