FA massa temps que la situació política del país sembla una olla de grills. Tampoc no cal que m’esforci a citar exemples concrets que ho demostren. Tots els tenim "in mente". És ací que entenc que la dita llatina del títol ajusta prou bé el desgavell, nyap i garbuix que tenalla aquest entrellat. "Pa i circ" és l’equivalent d’aquesta locució llatina. Ve a descriure la pràctica o estil d’un govern que intenta tenir content/controlat "el ramat" amb tècniques llindants amb els senyals de fum que diria jo. Així tapen les seves vergonyes i corrupteles, que en tenen força.
Amb sengles "duets" a Moncloa i Generalitat (PSOE-Podemos i ERC-JxCat), prou heterogenis, em costa d’entendre. Quan el PP tenia majoria absoluta i passava el "rodet", ningú no podia estossegar. Si, a més, la política informativa anava a lloms d’un ministre menyspreable com en Paco Álvarez Cascos, ja som al cap del carrer. Seva va ser la proposta d’apel·lar a l’"interès nacional" per televisar -en obert- futbol. Això va perjudicar a Canal Plus que liderava el "pay per view". No es pretenia altra cosa que remar a favor de Telefònica. Encara sort que hi va intervenir la UE i va aplicar criteris d’estricta justícia! Què passa ara, amb programacions vomitives dels canals de televisió? Ben bé tot el futbol és en mans de Mediapro, DAZN i els senyors Roures i Tatxo Benet. Algú m’ho pot explicar?
On és la "neteja mental" que haurien d’aplicar els ministres de Cultura i Consum, José Manuel Rodríguez i Alberto Garzón, respectivament? No podrien actuar contra la "teleporqueria"? Algú considera la barrina contra residents en centres geriàtrics i gent gran que tenen en el televisor una de les poques eines per emplenar el seu temps de lleure? Qui refrega als dirigents dels canals que la seva finalitat principal és formar i informar…que no pas entabanar? Sense voler fer joc a cap partit polític, un altre punt on cal actuar ràpid es en l’absoluta independència real dels consells rectors de totes les televisions. No hi ha dret contemplar "giragonses" teledirigides per la capçalera dels partits governants. Només pretenen "adoctrinar" l’audiència. També tenim programes de "fàstic" o rebuig, on "l’encenser" és l’element principal que perfuma la partitura.
