PEL que sé, a hores d’ara, crec que tots els polítics presos i algun de fugitiu, han escrit sengles llibres explicant perquè estan a la presó o perquè varen haver de fugir. En tots els casos el relat és un compendi de les més estranyes i inversemblants excuses i justificacions. Deuen creure que així redimiran els seus actes. I també, deu ser una bona manera d’intentar tenir uns ingressos en els seus comptes. Tot sigui per la pàtria i la bandera.
El que m’ha deixat fascinat del procés ha estat l’enorme facilitat de molta gent per creure tota mena d’invents i enganys. També per part de persones prou cultes per saber que res del que es prometia podia arribar a bon port. És una prova més que quan algú vol creure en una cosa, és capaç de desconnectar de la pura realitat, per anar cap a una altra de totalment irreal.
Així ha passat també a casa nostra. He seguit tot el procés, des de càrrecs en el partit socialista, i com alcalde. Llocs privilegiats per a veure, seguir i patir les conseqüències del fals relat que els protagonistes del procés anaven enviant cap a la societat, i cap a tots els càrrecs institucionals. Puc assegurar que no ha estat gens fàcil mantenir-se fidel a la legalitat. L’existència d’una mena de bogeria col·lectiva, comporta enormes problemes de desgast personal, a causa de l’ús de tota mena de pressions directes i indirectes per fer-te anar cap on volen que vagis.
Menteixen vilment quan volen fer creure que tot es va fer amb ànim constructiu, sota principis d’ideals de llibertat i democràcia, i altres grans paraules. No tornin a enganyar. La realitat pura i dura és que o estaves amb ells o estaves contra ells. D’aquí els trencaments d’amistats personals, confrontació política amb propis i estranys, i tensions a cada reunió i ple per evitar caure en il·legalitats manifestes.
Totes aquestes estratègies tenien per objectiu subvertir la legalitat, per imposar-ne una altra, mancada de legitimitat. Els impulsors volien convertir-se en els autèntics intèrprets de la democràcia, encara que per això haguessin de trencar amb ella, i anar cap a camins d’imposició, pura i dura.
En el seu relat imperava la mentida i la falsedat. Volen passar per víctimes quan han estat aprenents de bruixots en el pitjor atac a la democràcia representativa a Catalunya. Ja poden escriure i editar llibres que la realitat no canviarà. Tot està escrit, tot està explicat, per les dues bandes del conflicte. Ells volen justificar-se, a nosaltres no ens cal. Hem estat fidels al jurament fet, no l’hem vulnerat ni l’hem pervertit. Hem patit, sí, però ha valgut la pena. Hem evitat que se sortissin amb la seva.
I no caurem en creure les seves mentides. Ni la que expliquin els membres de la Mesa del Parlament, dient que simplement varen invocar les ànsies de llibertat, o que en un Parlament s’ha de poder parlar de tot i votar el que sigui. Això és fals, aquí, i a qualsevol país democràtic. No tot s’hi val, ni tot pot ser objecte de votació, per convertir-lo en acords. Els límits de la democràcia estan continguts en les lleis vigents, i qui se els vulgui saltar, són falsos demòcrates, aprenents d’autoritarisme.
El fals relat o els falsos relats que puguin escriure serviran de mostra de com es poden explicar falsedats per intentar justificar els greus errors comesos. I poso la paraula error, per no dir-ne una de molt més gruixuda.
Puc assegurar que he estat espectador, actor involuntari i defensor de la legalitat, en situacions molt dures, per culpa d’uns insensats que varen portar les institucions i al país a un abisme. Vàrem estar molt més a prop d’una confrontació general del que molts s’imaginen. Ja poden anar escrivint llibres volent canviar la història. No podran. La veritat sempre, o gairebé sempre, acaba triomfant. Aquí estem molts, per explicar-la en tot detall.
Si els protagonistes han estat jutjats i condemnats ho han estat d’acord amb uns fets incontestables, de vulneració de la legalitat vigent. I ens hem de demanar perquè centenars d’alcaldes i regidors varen incomplir els seus deures i no varen posar fre a una deriva que hauria pogut acabar molt malament. No han estat tots condemnats els qui varen festejar amb la subversió de la legalitat. Per sort, molts ja no tenen càrrecs i els altres han vist la fortalesa de la democràcia. No ens vinguin amb falsos relats, ja som grandets per a no creure en ells.
