AVUI fa 285 anys que moria un músic italià de l’època barroca. La seva obra em té el cor robat. Parlo d’en Giovanni Battista Pergolesi. A més de compondre, tocava excel·lentment tant l’orgue litúrgic com el violí. Colpeix molt saber que se’n va anar molt jovenet, per culpa de la pesta de la tuberculosi. D’aquesta patologia, la història de la nostra vila en sap un pou, a través de dos indrets: l’Hospital del Tòrax i el sanatori de Torrebonica (de l’obra social de "La Caixa"). Amb la Covid-19, si més no podem arribar a imaginar-nos un bri el patiment d’una pèrdua -a l’edat de 26 anyets- a causa d’un virus maleït.
Espero poder parlar extensament d’aquesta patologia en un llibre sobre la història de l’Hospital del Tòrax. Es tracta d’una proposta que se m’ha fet i que em sedueix força. Anunciar-ho públicament m’obliga a complir i en sóc conscient.
Reprenent el tema fixat al títol, es tracta d’un "interludi". Ve a ser una mena d’opereta còmica popular ("bufa", que en deien en to sorneguer). Es representava als entreactes d’una òpera formal. Va assolir una gran embranzida amb en Pergolesi. Sobretot a partir de "La serva padrona", que els historiadors marquen com a origen. Fent un pas més, reitero que m’encisa la seva intimíssima obra religiosa. A tots els qui no n’hagin sentit a parlar, els recomano -de forma especial- l’audició del seu "Stabat Mater", per mitjans telemàtics. Sens dubte, la peça musical més editada i impresa del segle XVIII. Fins al punt que va servir de pauta -per a altres obres- a un compositor de la talla d’en Johan Sebastian Bach. Poca broma! A més, el conjunt de la seva obra exercí una influència cabdal en l’anomenada "escola napolitana" i en l’esclat de l’òpera italiana. En aquest "pack" podríem citar Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini o Gioacchino Rossini, per exemple. A hores d’ara, ja fa un any que tenim prou restringit el tema de concerts musicals, espectacles de dansa i similars. Abans de cloure la meva reflexió, faig un suggeriment al bon amic Adrià Fornés, director del Centre Cultural Terrassa: quan superem aquest "impasse", que faci el favor de considerar un concert monogràfic dedicat a aquest tros de músic. Val molt la pena! De ben segur que ningú no en sortirà pas decebut.
