Es compleix un any de l’estat de l’alarma decretat pel Govern de l’Estat per contenir la pandèmia de la Covid-19 que afectava Espanya des de mitjan febrer de l’any passat. El decret, que es va implementar el 14 de març del 2020, va obligar a un tancament gairebé total de l’activitat. Aquest confinament va durar fins al 2 de maig, dia en què es va permetre la sortida al carrer de tota la població. Durant dos mesos, vam ser testimonis d’una Terrassa que, de sobte, va alentir el seu batec, va emmudir i va transformar el seu paisatge quotidià.
Durant aquest any han passat moltes coses que ens han canviat la vida. La crisi sanitària provocada pel coronavirus ha posat el límit als centres hospitalaris. Hem valorat la tasca dels professionals que estan a primera línia amb els aplaudiments als balcons a les 20 hores. Hem vist els comerços abaixar persiana i els bars i restaurants sense poder oferir el seu menjar. Hem incorporat la mascareta dins de la nostra vida de manera habitual i la rentada de mans com a norma d’higiene imprescindible. Ens hem acostumat a sentir les dades d’ingressats als hospitals i, malauradament, també de les defuncions. Hem vist com moltes empreses han aplicat ERTO per poder sobreviure, però també hem vist com una gran part dels treballadors afectats per aquests expedients ha tingut problemes per rebre les prestacions. A més, des de finals de desembre hem afegit un nou element a aquesta actualitat: les vacunes. A hores d’ara, amb només un 9% de la població vacunada, els contagis s’han aconseguit frenar de forma notòria. És un raig d’esperança al qual tothom s’hi agafa per a afrontar el futur.
Precisament, amb motiu de l’aniversari d’aquell estat d’alarma, el Diari de Terrassa ha volgut fer girar full a aquest any de malson. I ho fem de dues maneres diferents. D’una banda, a la secció de Cultura i Espectacles mostrem les portes i portalades d’edificis, algunes de les quals havíem oblidat o passaven desapercebudes en el nostre fer habitual. Es tracta d’una metàfora del temps de confinament que ja ha quedat en la memòria de tots els ciutadans. Hem fet una tria de 13 portes que van des del segle XI fins avui i amb les quals es pot veure l’evolució en disseny, materials i usos diversos d’acord amb les influències dels estils de l’arquitectura del moment. Però aquestes imatges de tancament es contraposen amb les del futur de Terrassa. I aquest futur està protagonitzat pels terrassencs. Hem entrevistat persones de diferents generacions, que mostren com aquestes portes s’han d’obrir per continuar amb la nostra vida. Segurament, serà una "nova normalitat", com ja s’ha anomenat molt sovint, amb nous hàbits que quedaran integrats durant molt de temps. Però, a poc a poc, anirem superant aquesta situació. Terrassa ha obert la porta a un futur ple d’oportunitats.
