VIKTOR Frankl va ser un filòsof, psiquiatre i neuròleg austríac mort el setembre de 1997. Seu és un "best-seller" que duu el títol d’aquesta columna. Allí explica com va descobrir la logoteràpia, a partir de l’experiència de presoner en un camp de concentració nazi. També és seva una frase de fondària immensa: "En última instància, l’home no hauria d’inquirir quin és el sentit de la vida. Hauria de copsar que és a ell mateix a qui s’inquireix. En resum, a cadascú se li pregunta per la vida… I tan sols pot respondre-hi d’acord amb la seva vida. Sent-ne plenament responsable".
Pot semblar un joc de paraules, malgrat que del mot "responsabilitat" se n’ha fet un ús abusiu per part de força polítiques durant la Covid. En el fons, malpenso que no deixa de ser una manera escadussera de rentar-se les mans, com Ponç Pilat. En el cas que quelcom no vagi a l’hora, el més fàcil és carregar els trepans -o el mort- al poble. "Que digui la gent, mentre jo vaig calent". Quina barra!
Les decisions que prenem depenen plenament de cadascú de nosaltres. Per la mateixa regla de tres, també s’hauria d’emprar aquest tamís en els dirigents. La pega rau en la creença que, molt sovint, l’Administració pública sembla la república de "Can seixanta". Si més no, perquè no funciona com una empresa qualsevol. La prova la tenim, clarament, en com de costós és conjugar el verb "dimitir", quan no s’és a l’alçada requerida o s’han comès malifetes.
"El preu de la grandesa és la responsabilitat", com deia el gran polític Winston Churchill. No fa altra cosa que ficar el dit a la nafra. Tots tenim "in mente", tanmateix, un seguit de gent encabida en la mateixa moma, amb un grau de preparació dubtós o nul. Encara no podem saber quan ni com es clourà aquest embolat del coronavirus. Si més no, em pregunto si ens deixaran fer una auditoria "salvatge" per foragitar la colla d’aquells que puguin ser ineptes o inútils totals. Podien delegar autoritat, que no pas responsabilitat. Això, mai! Tractant el personal com hauria de ser, l’ajudarien a esdevenir allò del que és capaç. Espolsant-se la culpabilitat, s’envileixen.
