CAL felicitar l’esforç d’Ona Martínez, la regidora d’ERC de Tecnologies, per tal que Terrassa sigui pionera en la implantació del 5G. Si com ha observat l’analista James Altucher, hi ha un abans i un després històric de l’arribada de la banda ampla i el 4G -imaginar l’actual pandèmia sense aquesta tecnologia esgarrifa: ni teletreball, ni escola en línia, ni contactes entre familiars aïllats, ni recerca accelerada per trobar les vacunes…-, el 5G representarà una nova revolució en tots els terrenys. I com que tard o d’hora arribarà, ens agradi poc o molt, més val ser-hi des del primer moment.
La principal virtut del 5G, que és la d’afegir capacitat de transmissió de dades i molta rapidesa, tindrà un impacte enorme especialment en el món productiu, sigui la indústria, el camp, els serveis -sobretot l’administració pública-, i del coneixement en general. La implantació en l’àmbit domèstic pot ser secundari, en el sentit que encara no hem acabat d’aprofitar tot el potencial del 4G i, a més, que la utilització del 5G a casa suposarà haver de renovar l’equipament domèstic que el pugui aprofitar, sigui el mòbil, la nevera, el sistema de calefacció o l’automòbil. I ara mateix poca gent està en condicions de fer-ho. Però em sembla una obvietat que abans de tenir neveres "intel·ligents", el que ens cal és que Terrassa pugui oferir avantatges que permetin la implantació de noves indústries i de disposar de serveis que facilitin la prosperitat de la ciutat i millorin la qualitat de vida dels seus ciutadans.
Tanmateix -sempre hi ha un "tanmateix"-, també cal evitar les conseqüències no volgudes d’allò que en té de bones. Per exemple, i en primer lloc, no incrementar l’anomenada "bretxa digital". És a dir, cal assegurar que els avantatges del 5G no incrementin la desigualtat entre els que hi puguin accedir amb facilitat i els que en quedin reressagats. Per exemple, entre grans empreses i empreses petites i mitjanes. O entre la gent jove i la gent gran. Un segon desafiament és la contradicció que es produirà entre la defensa de la proximitat -del consum, els serveis de salut o les relacions interpersonals- i una tecnologia que precisament fa esclatar la idea de proximitat territorial i la substitueix per una proximitat virtual independent de la distància física.
Finalment, però entre més, cal esmentar el desafiament que representa assegurar la qualitat d’allò que circularà pel 5G. David Thoreau (1817-1862), un dels primers teòrics defensors de la desobediència civil, a Walden, ironitzava sobre les presses per estendre el telègraf als Estats Units. Escrivia: "Tenim molta pressa per construir un telègraf magnètic des de Maine a Texas, però podria ser que aquestes dues ciutats no tinguessin res d’important per dir-se. I estem impacients per excavar un túnel a través de l’Atlàntic i acostar el vell món al nou en unes setmanes, però llavors, la primera notícia que escoltarà la gran orella dels Estats Units serà que la princesa Adelaida té la tos ferina". És a dir, el desafiament no és tan sols ser pioners en 5G, sinó que allò que s’hi comuniqui tingui interès i qualitat.
I això vol dir adequar al 5G els processos burocràtics de l’Administració, assegurar que la informació turística, històrica i cultural sigui d’alta qualitat, que s’aprofiti per fomentar els processos de participació política o que tots els sectors econòmics se’n puguin beneficiar. Uns objectius en els quals, si s’accepta el suggeriment, seria bo implicar-hi els agents socials locals més directament afectats.
