LA gent "bogeja". Casualitat o no, el primer confinament per la Covid va tenir lloc a mig març de 2020. Ni tan sols l’horripilant classe política creia que això perduraria tant de temps. Ja som a les portes d’un nou març i la perspectiva no és gens falaguera. És ací que entenc que l’expressió del títol pren plena volada. Gairebé ningú no gosa explicar el sentit d’aquest verb. No se’ns escapa, però, que l’oratge d’aquest mes sol ser força peculiar. A tres setmanes de cloure un hivern molt dur, tenim una doble incògnita: quin clima o fred tindrem? I quina evolució prendrà la pandèmia? Ara bé, "a mig febrer, ja és febrer. Pel març, ja és jornalàs". Els dies són més llargs. "A mitjans de març, el sol ja fa ombra i canta l’alosa". El darrer cap de setmana, tindrà lloc un dels darrers canvis d’horari. Un "invent" que mai no he entès. Sempre he malpensat que "ens donaven gat per llebre". De ben segur que algú, però, hi anava bé.
Cercant un perfil optimista, també tibo d’adagis: "Bon any no seria, si març no hi havia". És obvi deduir que jo mateix li faci aquesta publicitat al "meu" mes. Dic això perquè hi vaig néixer. Sent força escèptic amb la qüestió dels horòscops, finalment convindré que no deixa de mostrar-nos un perfil summament peculiar i llampant.
"Al març i a l’abril, cada dia se’n fan mil"… Proposo que cadascú hi posi el seu toc personal i estableixi un somni o imaginació al respecte. Fent per afegir-hi un poliment moralista, "el març sempre és quaresmat". Ja atalaiem la Pasqua, les mones, els palmons i la roba més lleugera. L’estat anímic s’engresca progressivament i tot ens convida a mostrar un to més joliu. En vessant més distesa, ve una època climàticament complexa. Les al·lèrgies i altres espècimens em recorden un refrany més: "març, pigues i barbs". Al bell mig d’aquest any complicat, "gener gelat, febrer amarat, març ventós, abril aigualós, maig humit… vet ací un pagès". No s’estilen calendaris d’aquests, malgrat que solen tenir més raó que un sant. Per tant, bé faria la classe política en procurar deixar-se assessorar per gent que hi entén: em refereixo -és clar- a la pruna del coronavirus. Ara per ara, demà tanquem un mes: "Bufa febrer. Març és al darrere".
