Avui fa 40 anys de l’intent cop d’Estat. Era el 23 de febrer de 1981 quan el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero va assaltar a les 18.23 hores el Congrés dels Diputats, arma en mà, amb la intenció de posar fi a la democràcia. En aquell moment es votava la investidura com a nou president de Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD), que havia de succeir Adolfo Suárez. Els trets al sostre de la cambra i el forceig de Tejero amb el general Manuel Gutiérrez Mellado, que era vicepresident del Govern, van quedar per a la història. Molt s’ha escrit ja sobre aquesta temptativa en quaranta anys, i molt més durant aquests dies. En el 40è aniversari d’aquell intent de cop d’Estat continua havent-hi preguntes en l’aire. Quin va ser el paper del rei Joan Carles I? Si no hagués fracassat, hauria acabat amb un altre Govern de militars? Quin va ser l’origen d’aquesta insurrecció? Aquestes són algunes de les incògnites que historiadors i experts intenten resoldre des de fa quaranta anys, basant-se en múltiples teories.
Com a altres ciutats, Terrassa va viure els fets des de la llunyania, ja que els moviments militars s’havien concentrat a Madrid i València. L’any 1983 Terrassa era una ciutat amb una democràcia molt jove, que justament estava fent les primeres passes. L’alcalde del PSC, Manuel Royes, complia el tercer any com a primer edil. Per tant, encara estaven molt frescs els temps de la dictadura. La ciutat va viure aquests fets amb molta incertesa. Les forces polítiques de l’Ajuntament van viure de manera especialment intensa aquella nit, que es va allargar fins a la matinada. Durant aquells moments de tensa espera van intentar connectar amb altres indrets per obtenir informacions sobre allò que estava succeint. Una trucada a una altra ciutat governada pels socialistes, com era València, els va donar una visió de quina era la realitat del moment: l’Ajuntament de València ja havia estat assaltat pels militars. Sortosament, a Terrassa gairebé no es van registrarr incidents, ja que els ciutadans s’havien tancat a casa. Només un grup va cantar el “Cara al sol”. L’endemà de l’intent frustrat del cop d’Estat, Terrassa es va despertar amb normalitat. L’Ajuntament va celebrar a la una del migdia un ple extraordinari en què es van condemnar els fets.
La història ens ha d’ajudar a reflexionar. Certament, la democràcia s’ha consolidat durant els últims quaranta anys i aquests fets sembla que siguin molt llunyans per a la societat actual. Les noves generacions no es poden imaginar de quina manera ens hauria canviat la vida si aquest cop d’Estat s’hagués executat amb èxit. De fet, una de les lluites d’aleshores, la llibertat d’expressió, que torna a estar vigent aquests dies, hauria estat la primera a ser retallada. En el context d’aquestes setmanes, la defensa i la preservació de la democràcia haurien de ser una prioritat per a tots i, més tenint en compte l’amenaça de l’auge de l’extrema dreta.
