Fa uns deu mesos que he "aparcat" les ulleres. Pel protocol de les mascaretes, se m’entelen. Com que el meu grau de miopia encara m’ho permet, puc dir que miro de reüll. Dissimuladament i esbiaixada. Al cap i a la fi, amb sornegueria, etzibo allò del que "pel que cal veure…" Van mal dades. Amb el greuge afegit que molt em temo que sempre ens fan beure a galet. Arribo a l’extrem de pensar que ens enreden com a xinesos, sense ser pas a Wuhan. Ens trepanen l’oïda i el cervell amb xifres de contagi que vés a saber si són certes o no. De ben segur que, moltes, totalment a la babalà. Al cap i a la fi, si interessava posposar les eleccions de Can Barça o les del Parlament de Catalunya, cola tot. Puc dubtar-ne, oi?
Prou sé que, dins una societat laica com la nostra, és agosarat parlar de "dogmes de fe". Tanmateix, tinc massa sovint la temptació d’arribar a percebre que som la riota dels qui haurien de manar. Això sí, és com si me’ls hi posen una gorra i a fer de guàrdia urbà. De "llums" -perdó, coneixements- ja em resta el dubte d’entendre que en tinguin gaire. Serà per això que l’energia lumínica ens la cobren a preu d’or? Està tot tan rematadament desmarxat i desgavellat que em prenc la llicència de fotre-me’n de tot. Quan els sento parlar, he pres el costum d’emmudir la veu amb el comandament del televisor. Cap d’ells no em mereix la més mínima credibilitat. Fa molt de temps que he optat per mirar-me’ls de cua d’ull. Els castellans en dirien "por el rabillo del ojo".
Fa un mes que hi hagué canvi d´actors al "White House Theater". Per aquells verals, els darrers quatre anys han tingut -de president- un autèntic titella. Amb encert o sense, són molts els qui creuen que els Estats Units són paradigma del súmmum en tema de llibertat. Per això "clonaria" immediatament la clàusula del màxim de dos mandats per a tots els nostres polítics. No pot ser que aquest món esdevingui "carrera professional" de gent amb seny i/o criteri justet/discutible. Serà que es volen perpetuar al càrrec. N’hem tingut massa exemples concrets -a tots els partits de l’arc parlamentari- que han aprofitat l’avinentesa per ordir tripijocs, nyaps i tàctiques del "reüll" que jo apuntava. Creient-se "transversalment" immortals, els escau una targeta vermella a perpetuïtat. "Sine die". Bon vent i barca nova!
