Després de les eleccions del diumenge passat, es poden fer diferents interpretacions. I els analistes polítics ja s’han encarregat de posar-les sobre la taula des de gairebé l’inici de l’escrutini. El bloc independentista no només no s’ha reduït sinó que s’ha enfortit. El bloc constitucionalista ha perdut pes, però el PSC és el guanyador de les eleccions per nombre de vots. Per tant, estem en una situació semblant a la d’abans dels comicis. Les desavinences dins del govern entre ERC i Junts per Catalunya van provocar aquesta cita electoral. Ara, aquestes dues formacions tornen a tenir la clau de la governabilitat a Catalunya. No obstant això, sembla que Salvador Illa no donarà el braç a tòrcer. Les negociacions per arribar a acords de govern han començat i ocuparan els espais en els mitjans. A Terrassa, el PSC ha tornat a guanyar en unes eleccions al Parlament i ERC s’ha consolidat com a segona força.
Malgrat que l’atenció es concentra en això, no podem oblidar dos fets que han quedat en un segon pla. El primer és la irrupció de Vox al Parlament de Catalunya. Després de la seva entrada al Congrés dels Diputats, era d’esperar que també tingués presència a Catalunya. Però aquest partit d’extrema dreta s’ha situat com a quarta força a Catalunya, però també a Terrassa. Aquest fenomen es pot explicar per la baixada de Cs i PP, a més de la radicalització d’una part del seu electorat. En tot cas, caldria fer una reflexió en aquesta societat per analitzar què s’ha fet perquè això passi. Vox ha entrat a l’escenari polític local amb 7.195 vots (9,2%).
El segon fet que quedarà per a la història i que ja no ha entrat a cap tertúlia postelectoral és la baixa participació o l’alta abstenció. A Terrassa, només el 50,58% dels electors van exercir el seu dret, un percentatge que se situa 31 punts per sota de les eleccions catalanes del 2017, quan es va arribar al rècord del 82% de participació. En resum, el 52% dels electors es van quedar a casa. Es tracta de la participació més baixa de la història d’unes eleccions al Parlament de Catalunya a la ciutat. Fins ara, l’abstenció més elevada era la del 1992, quan la meitat dels terrassencs no van anar a votar. La jornada es va tancar amb el 50,98% de participació, lleugerament per sobre de la d’aquest diumenge. La desafecció, la por al contagi i el mal temps han estat el còctel perfecte per a la caiguda del vot. Sigui quin sigui el motiu pel qual hi ha hagut aquesta abstenció, caldria pensar com solucionar-ho perquè el que es faci a partir d’ara ens tocarà de prop a tots.
