LA democràcia pressuposa l’accés al saber com la condició necessària per integrar-se a la vida política/pública i poder participar-hi lliurement. D’aquesta asseveració es pot concloure que per poder assolir-ho cal sortir de la ignorància. Normalment considerem la ignorància com el no saber, com la foscor o tenir el cap buit. Tanmateix, penso que la ignorància no és només tenir el cap buit, sinó també tenir-lo ben ple d’un tipus de saber que no l’hem adquirit fent ús del nostre enteniment, sinó per la imposició del pensament d’altres.
Una forma de les relacions de poder entre els homes és la servitud, que es manifesta quan la voluntat dels homes elegeix sotmetre’s lliurement a un poder. Com és possible -es pregunta Étienne de la Boétie a "La servitud voluntària", 1546- l’adopció voluntària de la servitud per part d’un ésser que és essencialment lliure? Per què el desig de llibertat es torna desig de servitud? La Boétie pensa que és per un oblit: hem oblidat que, essent els homes lliures i iguals per naturalesa, és possible la llibertat entre iguals. Com s’ha generat aquest oblit? Mitjançant la ignorància, el saber aliè que ens pensa, que ens va omplint el cap.
Primer, amb el costum, expressat popularment pels tics lingüístics com "és el que hi ha", "les coses funcionen així", "sempre ha estat així", "sempre hi ha hagut rics i pobres", "és impossible canviar les coses"; tics que els repetim diàriament.
Segon, amb l’educació, l’adoctrinament, l’aliança amb la religió i els dogmatismes -avui la ideologia-, la piràmide de la corrupció -els interessos generats pels qui tenen proximitat amb el poder-, els entreteniments -"panem et circenses", el pa i circ dels romans i avui, entre altres, les xarxes socials-, la covardia induïda, la por, etc.
Aquesta domesticació genera conformisme, resignació, apatia i la impossibilitat de canvis.
Kant -"Què és la Il·lustració?", 1784- parla també de la domesticació dels éssers humans que no tenen cap motiu per rebel·lar-se. Els sacseja amb el "sapere aude!" (atreveix-te a pensar!).
Aquest pensar per un mateix farà sortir l’home de la "minoria d’edat", és a dir, de la ignorància produïda per la incapacitat de servir-se del seu propi enteniment sense la guia d’un altre: metges, polítics, jutges, religiosos, mestres/professors etc. És tan còmode ser menor d’edat! Idees, prejudicis, supersticions, mentides… que el pensen, que li omplen el cap d’ignorància.
La mentida i la ignorància han estat unes eines de domesticació de les tiranies de totes les èpoques, i també de les democràcies contemporànies. Avui, als àmbits de la política i dels poders, la ignorància tampoc no és solament foscor o opacitat, sinó també, i sobretot, un instrument creat a conveniència. Robert Proctor ("Agnotologia, hacer y deshacer la ignorancia", 2008), professor d’història de la ciència de la Universitat d’Stanford (EUA), mitjançant "l’agnotologia", estudià les classes d’ignorància, les seves causes i les seves conseqüències. La ignorància, com un artifici estratègic, es crea, afirma Proctor, es manté i es manipula mitjançant certes arts i ciències per generar ignorància deliberada: secrets comercials, militars, creació d’incerteses, dubtes, informacions falses, debats que en lloc d’aclarir problemàtiques creen confusió, sospites, etc.
La ignorància és un estratagema polític i econòmic per sembrar la confusió i l’engany sobre certs temes. Internet també està ajudant a propagar la ignorància. Som presos de poderosos interessos.
Els enormes bombardejos d’informació no fan més que augmentar la nostra ignorància. Així funcionen les "notícies falses" i/o les "realitats paral·leles".
En resum, a més dels diferents sabers hi ha un saber, la ignorància, entesa com a com tenir el cap ben ple d’un saber aliè que ens pensa, com ser un "menor d’edat", que en el pensar i actuar se serveix de la guia d’un altre o entesa també com a ocultació i com un artifici estratègic de manipulació i engany.
Volen aconseguir que tinguem un cap ben ple, és a dir, molta informació acumulada i apilada, però que no li trobem sentit en comptes d’un cap ben clar, ben fet.
Quins són els poders, avui, que fan i desfan deliberadament la ignorància?
* L’autor és filòsof
