AVUI, el calendari ens marca la diada de santa Eulàlia. Una de les tres patrones de la ciutat de Barcelona, capital de la nostra província. En aquest sentit, mirant de trobar alguna relació o lligam entre la vella (i bella) Ègara amb Barcino, se m’acut la dita "Terrassa, bona raça. Sabadell, mala pell".
Li refilo, pel nas, aquest fet i l’expressió a l’alcaldessa del cap i casal de Barcelona. Ho dic pels seus estirabots habituals amb tot allò que té a veure amb tradicions de rerefons religiós. Recordo algun "pessebre" esotèric, la seva plantada a la missa de la Mercè i altres. Potser sí que es podrà sentir un pèl al·ludida. Al cap i a la fi, m’estimo més refrescar-li el criteri que la vila que presideix té tres patrones (la Mercè, santa Madrona i santa Eulàlia) i -per a mi- és la ciutat de les quatre catedrals (la gòtica, Santa Maria del Mar, Sagrada Família i temple del Tibidabo)… Barcelona "és arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i, en lloc i en bellesa, única"… És clar, però, que els dies que va a contrapeu i no les encerta se li escauria allò que "els barcelonins són cagasucs i escuracassoles"… Només voldria aplicar-ho als seus dirigents polítics i no pas al conjunt de la ciutadania. Per alleugerir un possible desencís, ací van dos refranys: "Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona". I "les noies de Barcelona totes són molt batxilleres: saben quants pinyols hi ha en una lliura de cireres". Reprenent el fil de la santa del dia, "santa Eulàlia de Barcelona, qui no camina s’estalona". En el benentès que -amb dades de l’INE de fa tres anys- aquest nom de pila el duien 14.410 persones a tot Espanya. Poca broma, doncs, que la palla va cara! Tanco la columna remarcant que les despulles de la santa estan enterrades a la preciosa catedral de la ciutat. Allí, hi té dedicada una cripta que acull una tomba gòtica, en el relleu de la qual se’n relata el martiri que va patir, amb tan sols 13 anyets.
Això succeí després d’acomiadar-se dels seus pares, que la mantenien amagada a casa per evitar-ne l’entrega a les autoritats.
