ARRIBEN les eleccions al Parlament aquest diumenge, 14-F. No són eleccions en les millors condicions, tots ho sabem. La pandèmia de la Covid-19 fa molts estralls, llevant moltes vides, destruint l’economia i limitant la nostra mobilitat. Cuidem-nos-en i vacunem-nos-en protegint el que és comú de tots i totes.
Entenc que molta gent pugui tenir angoixa, desànim o enuig per anar a votar. Tot i així, insisteixo, és important i segur que anem a votar.
Podem anar a votar, ja que s’han augmentat els col·legis electorals, ampliat espais i s’han pres mesures per evitar contactes entre persones. Molts ja hem votat per correu, i anar aquest diumenge als col·legis a votar serà ràpid i segur.
I és important que anem a votar perquè dependrà del resultat quina resposta es dona als greus problemes que tenim, a la recuperació econòmica i a la reconstrucció del sistema sanitari. No són el mateix les respostes que ofereixen uns i altres, no és el mateix que es retalli i privatitzi la sanitat que s’enforteixi el sistema públic de salut i l’atenció primària, no és el mateix que la crisi la paguin els treballadors mentre els evasors porten els diners a Andorra que la crisi se superi amb justícia social i millora de l’ocupació.
També hem d’aturar l’extrema dreta feixista, que sota discursos populistes d’odi només està interessada a mantenir privilegis de classes elitistes i oligàrquiques mentre es culpabilitzen sectors dèbils i colpejats per la crisi. No representen sortides ni justes ni ètiques ni milloren la nostra vida, ans al contrari, representen projectes contraris a la civilització. No hem de caure en els seus paranys ni provocacions que simplement busquen propaganda, però tampoc podem tancar els ulls ni abaixar el cap. Cal combatre el neofeixisme amb fermesa de la nostra memòria democràtica, no normalitzant forces i discursos que no ho són i defensant un món just i lliure.
Aquest darrer any hem vist com d’essencials som els treballadors i treballadores, com en els pitjors moments s’ha demostrat qui ha estat al davant i qui salva el país. Vam aplaudir els treballadors sanitaris. I també som essencials a l’hora de votar. Ens hem de valorar i fer-nos valdre. No hem de menysprear les nostres possibilitats d’intervenir i de canviar les coses. Hi ha qui no li interessa que en ens preocupem pels nostres problemes col·lectius i que no intervinguem, per això es promociona l’abstencionisme. Són els que volen prendre les decisions i fer negoci amb les nostres vides. Per això, els treballadors i treballadores ens hem de mobilitzar quan toca i votar pels nostres drets. Perquè la democràcia la vam conquerir la lluita obrera, veïnal i feminista, i no només ens conformem amb el dret a vot, també volem democràcia econòmica i sostenible.
Perquè volem decidir sobre la reconstrucció econòmica, no repetim retallades i austercidi, i volem decidir sobre transició energètica i sostenibilitat, per tal que els recursos siguin comuns i no ens els prenguin.
A Catalunya mereixem un canvi. Després d’una dècada de governs processistes ens trobem amb un esgotament i degradació permanents de les institucions catalanes, una manca de projecte evident del Govern de la Generalitat, una gestió nefasta de la crisi del coronavirus i una deixadesa molt gran per enfrontar-se a la crisi econòmica, a les desigualtats i a la sagnia de l’atur . Necessitem un nou Govern actiu i útil. Un Govern que defensi la dignitat de les institucions perquè el conjunt de catalans i catalanes sentim com a pròpies i que posi al centre les polítiques socials que donin solució als problemes de la majoria social treballadora i dels barris populars de Catalunya.
Un Govern que tingui com a prioritat l’agenda social, que defensi i millori uns serveis públics i de qualitat, que enforteixi les residències i la sanitat pública després de patir tantes retallades.
Un Govern que defensi un nou model productiu, amb la indústria i l’economia verda i sostenible com a motors i afavoreixi la creació de treball digne. I veient les enquestes l’única possibilitat de Govern alternatiu a l’actual és mitjançant un acord entre les forces d’esquerres. I la millor garantia perquè es produeixi aquest acord i perquè s’obrin pas les polítiques socials, econòmiques i democràtiques més progressistes que Catalunya es mereix és votar el 14 de febrer la candidatura d’En Comú Podem.
La veu de la Catalunya popular i treballadora s’ha d’escoltar a les urnes, al Parlament i a les mobilitzacions, com les que ens mostren tots els dilluns el Moviment per les Pensions Dignes de Terrassa, la Marea Blanca per la sanitat pública o la que el dia 18 han convocat els sindicats per defensar que #AraToca reactivar la nostra economia amb treball, futur i de forma justa.
