MALGRAT que avui és la festa de la Mare de Déu de Lourdes, opto per un altre contingut. Ahir ja vaig parlar d’una santa. A més, tinc un bon amic i seguidor crític -de qui no daré més pistes- que em barrinaria. Em sento obligat a l’alternança i varietat de temes. De fet, per això he parlat d’afer personal al títol. Sense voler caure en la redundància cacofònica, goso dir -això sí- que practicant la "fe" en tot moment. A més, lamento dir que fa dos anys vaig tenir ocasió de visitar el santuari d’aquest poblet francès -per primer cop- i em va decebre. De ben segur que hi ha força gent que hi va motivada, però no deixa de desprendre la flaire d’un cert "parc temàtic". Molts souvenirs, massa dispersió mental i excés de desconcentració en l’essencial.
"Pel febrer, els ous a diner / Pel febrer, els gats ja van a Roma / Pel febrer, jornal sencer / Pel febrer, grata’m bé / Pel febrer, poda el bou al ferraller / Pel febrer, set capes i un barret / Pel febrer, neix el bon corder / Pel febrer, la neu fuig com ca llebrer / Pel febrer, lo sol esquerda el cap dels ases…"
Al bimbell que recull tota l’aigua que acostuma a caure en aquest mes, n’hi afegeixo un darrer, amb fondària plena: "Any de neu, any de Déu". Aquest hivern està essent dur per molts motius. A la crisi financera de 2008, s’hi suma la del coronavirus i la virulència d’un oratge molt emprenyador. Cal no defallir i fer per bastir una tasca ferma de "gruar" amb conviccions d’esperança que ho superarem. Tanmateix, no em val la tesi de deixar-nos entabanar amb eslògans "light" de la classe política. Estic tip de sermons teatrals referits a l’ètica o al fet d’anar junts. Aquestes crides sonen a bec buit. Cadascú ha de posar-hi pit i collons, malgrat la grolleria del que pot semblar un estirabot… I els de dalt, molt més.
Recordo un munt de declaracions d’un nefast vicepresident del govern espanyol (Pablo Iglesias). Presumint de bon orador va dir que prenia les regnes dels temes socials en l’esclat de la pandèmia. Abans, també havia atacat les companyies elèctriques per l’enganyifa sempiterna del cost de l’energia elèctrica. Ben aviat, però, va fer mutis pel fòrum i se’n va desentendre.
