Aviat farà un any que el coronavirus va arribar a Terrassa i que ens va canviar la vida. La pandèmia va colpejar de forma directa les residències de gent gran, on es van concentrar la majoria de defuncions. Aquests residents d’aquests centres estan vivint un autèntic malson a causa de la Covid. A més, l’única manera de superar-ho era estar amb la família. Però això no era possible a causa de les restriccions per evitar el contagis. Per tant, teníem els nostres avis en una situació molt delicada. L’any de la pandèmia, un any per oblidar, s’acabava amb la gran notícia de l’arribada de les vacunes. I, com no podia ser d’una altra manera, els primers a rebre les primeres dosis havien de ser els residents dels centres geriàtrics. Molts d’ells reticents en un primer moment s’hi van afegir després de veure per tots els mitjans de comunicació com s’estenia el procés de vacunació.
Independentment de la polèmica de com s’ha gestionat l’adquisició de les vacunes amb les empreses farmacèutiques, el seu compliment i el comportament d’alguns càrrecs polítics a l’hora de vacunar-se, ha aparegut un fenomen difícil d’explicar en altres indrets. Es tracta dels delinqüents que han tornat a trobar dins de la debilitat un punt per beneficiar-se’n. És una tendència inevitable l’aparició de delinqüents sense escrúpols que busquen en la tecnologia o en les necessitats la seva forma de guanyar-se la vida. Compte doncs amb aquestes activitats i sempre molt alerta per denunciar aquestes pràctiques en moments com aquests.
Cap pas enrere
Per fi ahir vam tenir una de les notícies que esperàvem des de feia setmanes: baixa la intensitat de les restriccions. No és gran cosa allò que es guanyarà. L’ampliació dels horaris dels bars i restaurants, el confinament passarà de ser municipal a ser comarcal i reobriran els gimnasos. Esperem que sigui un pas endavant i que no haguem de tornar a lamentar-nos-en en els pròxims mesos. I és que ni la ciutadania ni els sectors econòmics afectats es poden permetre cap pas enrere.
