GAIREBÉ tot té un principi i un final. I, quan algú nega aquesta evidència, la realitat es torna inviable. Durant molts anys, s’ha jugat amb les emocions i els sentiments de la gent, fent creure un imaginari món, dividit entre bons i dolents. Uns eren la bondat suprema i els altres, la maldat infinita.
Contra aquesta maldat tot s’hi valia, de manera que s’arrogaven la representació de tots els catalans, i emprenien els camins de l’alliberament, fent caure tots els obstacles que trobaven al davant. Això justificava saltar-se la legalitat, vulnerar els pactes parlamentaris i considerar inservibles l’Estatut i la Constitució. En tant que representants genuïns del poble català, podien dur a terme tot el que consideressin oportú, puix que estaven del cantó de la bondat suprema. D’aquí tot el que hem vist en aquesta dècada prodigiosa… Fins a topar amb la crua realitat. La realitat de l’Estat de dret, i les seves conseqüències.
Estem en una democràcia plena, amb les lògiques imperfeccions de tota obra humana, però situats en el divuitè lloc en l’índex de qualitat democràtica a nivell mundial. Ningú podia ni pot arrogar-se la representació que no li hagin atorgat les urnes i, en tot i per tot, s’ha de sotmetre a l’imperi de la llei.
Si alguns han anat a presó i altres han fugit a l’estranger, no ha estat per afany de venjança ni mal funcionament de la justícia. En absolut. Se’ls han aplicat les lleis vigents, en defensa de la democràcia. No volem salvapàtries ni il·luminats que prometen realitats impossibles. Precisament per culpa de tots ells tenim el país destrossat en el seu conjunt.
D’aquelles actuacions han vingut aquestes realitats. Les d’un govern de coalició caracteritzat per les batalles internes, i les disfuncions en tots els àmbits i sectors. Catalunya ha perdut el prestigi que tenia i, amb ell, la primacia de molts sectors que han marxat cap a altres territoris. És impensable imaginar la continuïtat d’aquesta situació.
La batalla entre ERC i Junts x Cat impedeix governar i afrontar amb eficàcia els danys de la pandèmia i la recuperació posterior. Si el resultat de les eleccions fos a l’inrevés, encara empitjoraria més la situació perquè produiria majors recels entre uns i altres. Si tots estem d’acord a apartar aquesta opció, només queda la de buscar una alternativa.
I tenim a l’abast l’alternativa. És la que proposa i representa Salvador Illa, al capdavant del PSC, amb una aposta clara per girar pàgina a tots aquests anys de destrosses i enganys, per dedicar-se en cos i ànima a recuperar el temps perdut. Toca disposar d’un Parlament radicalment diferent del que tenim ara, per dedicar-lo a cosir els estralls produïts per l’independentisme, formar un Consell Executiu fort i preparat i retrobar el camí dels acords i pactes amb el govern central, dins del marc de la UE. Hem pogut escoltar les propostes dels diferents partits, i tant ERC com Junts X Cat pretenen donar continuïtat a les seves actuacions com si tinguessin un mínim de viabilitat. No volen reconèixer ni els errors ni els fracassos obtinguts. Cecs i sords davant la greu situació de la immensa majoria dels catalans, pretenen continuar com si res no hagués passat. No són conscients de la immensa precarietat del país ni de l’incert futur que ens espera. Precisament per aquesta ceguesa i sordesa, toca enviar-los a l’oposició, i donar pas a un nou govern que toqui de peus a terra i encari el futur amb un canvi radical de posicions.
