L’aire més net. Enmig de les informacions sobre l’esclat de la pandèmia, amb les xifres de contagiats i hospitalitzats en creixement, una de les poques coses positives que van arribar ara fa gairebé un any amb el confinament va ser la reducció de la contaminació. La manca de mobilitat i l’aturada productiva van canviar la qualitat de l’aire que es respirava i van provocar imatges que tots recordem, com la de la natura, en forma d’animals o vegetació, guanyant espai a la ciutat.
Fenòmens com el teletreball i les mesures restrictives han fet que cap ciutat de Catalunya hagi superat per primer cop el nivell màxim d’emissions de diòxid de nitrogen (NO2) recomanat per l’OMS (40 ug/m3). A Terrassa, la xifra s’ha quedat aquest any en 26 ug/m3, mentre que just un any abans estava en 36 ug/m3 i en 35 ug/m3 el 2018 (la dada més baixa d’entre les registrades des de l’any 2000 pel Departament de Territori i Sostenibilitat). De fet, en els últims cinc anys, els nivells mitjans anuals de diòxid de nitrogen a la ciutat han experimentat una caiguda de setze punts i han passat dels 42 ug/m3 del 2016 als 26 ug/m3 del 2020. Així mateix, d’aquestes dades publicades recentment es desprèn que a Terrassa (així com al conjunt de Catalunya) l’any passat es va complir l’objectiu de qualitat de l’aire horari per diòxid de nitrogen. Aquest consisteix que les mitjanes horàries de la contaminació atmosfèrica no poden superar el valor de 200 ug/m3 en més de divuit ocasions. Tant el 2019 com el 2017, a Terrassa es va sobrepassar una vegada aquest límit. Cal assenyalar que, més enllà del factor conjuntural de la pandèmia, en la netedat de l’ambient també influeix la climatologia.
Es tracta de dades que convidarien a l’optimisme i a pensar que la lluita contra el canvi climàtic encara és possible malgrat les condicions actuals.
Tanmateix, durant els últims mesos de l’any passat s’ha comprovat que els efectes de la pandèmia comencen a deixar de tenir resultats positius en el medi ambient. Si més no, les històriques nevades del temporal “Filomena” que van col·lapsar una part important de l’Estat en són un exemple. A més, estem vivint durant els últims dies una situació meteorològica més semblant a la primavera que a un cru hivern, que seria el que tocaria.
Per tant, encara queda molt per fer. Caldrà treballar per evitar tornar a aquesta “normalitat”. I no serà fàcil. Paradoxalment, una de les principals eines per guanyar aquesta lluita és el transport públic. Però durant el 2020, i també a causa del coronavirus, el nombre de viatgers a l’autobús urbà, per exemple, ha caigut un 43%. Serà necessari, doncs, reprendre les campanyes de conscienciació per evitar tornar enrere i perdre el terreny guanyat.
