Un total de 17.227 persones estan sense feina a la ciutat. El mes de pandèmia no dona treva des del punt de vista de la destrucció de llocs de treball. Si, el desembre, l’atur registrat a Terrassa era de 16.965 persones (en uns nivells de desocupació que no es veien des de finals del 2016), el gener la xifra ha superat la barrera psicològica dels 17 mil aturats. La xifra suposa que el mes passat fins a 262 persones es van inscriure al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la ciutat.
Malgrat que representa un increment de l’1,5% respecte al desembre, la comparació interanual continua sent preocupant. A finals del mes passat, l’atur a la ciutat era un 24,2% més elevat que el gener del 2020, segons l’Observatori del Vallès Occidental. Dit d’una altra manera, el gener va acabar amb 12.296 desocupats més a la ciutat dels que hi havia el gener del 2020. Aquestes dades són insostenibles i pel que sembla la situació no té perspectives de millora durant les properes setmanes.
Certament, l’optimisme amb el qual van arribar les vacunes no s’està veient reflectit en el mercat laboral de moment. El món econòmic esperava que el procés de vacunació accelerés la recuperació econòmica que tothom tant desitja. Malgrat això, aquesta esperança ha topat amb les restriccions contínues per abaixar les xifres de contagis durant la tercera onada. Hauríem de tornar a recordar la situació de l’hostaleria, dels gimnasos, de les botigues i dels centres comercials. Amb aquesta situació de tancament parcial i d’incertesa, el desenvolupament econòmic és molt complicat.
Urgeix prendre mesures a favor de l’ocupació i de suport a les empreses que estan patint per no tancar els seus negocis. Els ajuts que han planificat les diferents administracions han d’arribar com abans millor als principals afectats. Això sense oblidar els problemes que continuen tenint els afectats pels ERTO i els que s’han quedat a l’atur a l’hora de rebre les prestacions.
En aquest context, ens hem endinsat en una campanya electoral que ha de culminar el 14 de febrer amb unes eleccions que defineixin el pròxim govern de la Generalitat. Ahir, Terrassa va ser la seu de quatre actes electorals, que demostren que allò que es voti a la ciutat és rellevant per a les forces polítiques. Però més enllà de picabaralles polítiques, a Terrassa volem escoltar propostes sobre com sortirem d’aquesta crisi econòmica, què es farà per reduir aquesta xifra històrica de persones aturades, de quina manera es reactivarà el mercat de treball, com s’ajudarà les petites i mitjanes empreses per evitar que abaixin la persiana…
Els terrassencs volen saber quin serà el seu futur immediat. En definitiva, l’economia real.
