LA por i àdhuc la paüra ens envaeixen quan sentim pronunciar aquest mot. Un malson on un grup de cèl·lules creix incontroladament. Arribat aquest punt, entenc que el millor que cal fer és donar suport, acaronar i animar, intentant assumir una sentència d’en Winston Churchill: "L’actitud és un cosa menuda que marca una gran diferència"€ Avui se celebra la diada mundial contra aquesta patologia. Dessota el "paraigua" de l’OMS, es pretén augmentar el nivell de conscienciació i empatia de la societat amb la finalitat de prevenir i controlar el seu avenç.
A grans trets, l’estadística ens diu que -en algun moment de la vida- un de cada dos homes i dues de cada tres dones ho patiran. Raó de més per prendre interès a assumir-ho i minimitzar-ne el risc. No endebades la xifra de morts al cap d’un any frega els deu milions de persones. En aquesta conjuntura, cal referir-se als considerats factors de risc. Els derivats de la genètica o l’edat no poden bescanviar-se. Per contra, una vida el màxim de sana possible pot ajudar a mantenir-nos allunyats de la problemàtica. Ací, entre d’altres, situaríem una bona dieta alimentària, un ritme adient d’activitat física o el control del trinomi tabac/alcohol i drogues. Ampliant el ventall de forma més panoràmica, convé aconsellar la gent envers la vigilància simptomàtica. Crec convenient defugir l’autosuggestió, malgrat que davant d’un dubte mínim és aconsellable consultar el metge. Ací, els bonys en qualsevol punt del cos, la pèrdua de pes o de gana, canvis mamaris, taques epitelials estranyes, cansaments i/o ofecs, hemorràgies i algun altre senyal somàtic podrien fixar una prevenció important i ràpida. Aleshores, la classe mèdica ha de decidir si es fa necessari tibar -entre d’altres mitjans- de cirurgia, medicació, quimioteràpia o radioteràpia.
En cloure la meva columna, no puc per menys de retre el meu reconeixement a la seu local d’Oncolliga i tot el seu personal. La seva tasca és més que admirable. Molt sovint des de la vessant plenament voluntària. Motiu de més, doncs, per tal que cadascú de nosaltres es plantegi què pot fer individualment davant d’aquesta crida.
