Festegem, avui, un màrtir de l´església catòlica i soldat de l´emperador Dioclecià. La història ens el situa a la segona meitat del segle III i els quatre primers anys del IV. En convertir-se al cristianisme, li van fer mil i una barrabassades. Tots recordem les seves imatges, travessa i assagetejat per moltes fletxes. El calendari ens el marca avui. A ben poca distància de Terrassa, a la bella Matadepera, prou que ho saben ! Tota aquesta setmana celebren la seva festa patronal i cal felicitar-los. Llàstima, però, que els serrells derivats de la COVID no els ho permetin celebrar enguany com cal.
“Per Sant Sebastià, ase serà qui no ho coneixerà”. A banda d´aquest adagi, n´hi ha uns quants més de molta qualitat i fondària. N´hi ha per a tots els gustos. Com ara, “Per Sant Sebastià, un pas de marrà / Per Sant Sebastià, l´oreneta ve i el tord se´n va / Per Sant Sebastià, fa un fred que no es pot aguantar / Per Sant Sebastià, ja es comença a bogejar / Per Sant Sebastià, els favons a assecar / Per Sant Sebastià, agafa el perdigot i ves a caçar / El disset, és Sant Antoni… i, el vint, Sant Sebastià: qui bones obres farà no tindrà pot del dimoni”. Bo serà, per tant, que -qui més, qui menys- tothom en triï algun que li faci el pes i faci per aplicar-se´n alguna postura. La “pruna” de la pandèmia que no vol que ens en desempalleguem ens deixa un munt d´ensenyaments. Sens dubte que un d´ells -contràriament als qui m´acusin de “místic” o similar- ens obliga a girar la vista envers l´antigor. Llavors, moltes situacions tan compromeses i complexes com la que estem vivint s´encaraven en clau d´encomanar-se a l´empara d´un o altre sant de la història. No cal citar-ne exemples. Tots els tenim “in mente”.
Em permeto recordar que és patró -entre d´altres- dels arquers i, alhora, protector contra la pesta. Sense reconèixer oficialment del tot, també el fan seu els homosexuals. Per tot plegat, encara que hi pugui posar més pa que formatge, suggereixo encomanar-nos-hi. Déu vulgui que s´encerti ja amb la javelina que encasti aquest maleït virus contra el mur d´un malson eradicat… Després d´executar-lo, llançaren el seu cos al clavegueram. Llavors s´aparegué a una matrona que el trobà i enterrà a les catacumbes, prop de la Via Àpia. Tant de bo que, metafòricament, puguem fer quelcom semblant.
