Finalment, com tot apuntava aquesta setmana, les eleccions del 14 de febrer s’ajornaran fins al 30 de maig. Es tracta de seguir com estem uns mesos més, que no és una bona notícia, però tampoc és dolenta i, realment, ja no ens ve d’aquí. Estàvem, efectivament, davant d’un risc important amb una pandèmica en nivells de creixement molt preocupants i en una situació en la qual no es podria garantir ni la seguretat del dispositiu electoral, ni la dels votants ni la llibertat de vot de tots els catalans, perquè molts no podrien exercir-lo i molts altres no s’hi atrevirien, factor a tenir en compte, sobretot, en un escenari que ja preveu una baixa participació.
Tot i que entenem que la mesura no deu ser del tot contraproduent i és coherent amb la situació que patim, és motiu de reflexió. En primer lloc, la seva convocatòria respon a una clara estratègia de Junts per Catalunya en relació amb la creació del seu nou espai polític. D’altra banda, les dades de la pandèmia quan es van convocar no eren massa diferents de les d’ara i les previsions de l’evolució no eren tampoc massa optimistes. És cert que, com a Terrassa, fa dies que es treballa per proporcionar els espais més segurs possibles, però no ens consta que s’hagi explorat facilitar el vot per correu o el vot telemàtic, tot i entenent els problemes legals que això provoca. No s’ha parlat de la promulgació d’una llei electoral que fa quaranta anys que es diu que s’ha de promoure i que no es fa, també per purs interessos partidistes; entenem també que, si s’hagués remodelat ja, no hagués previst una situació pandèmica com aquesta, però igual donaria altres respostes que es podrien aprofitar en aquesta conjuntura.
L’altra conclusió que ens queda davant d’aquesta situació és que les decisions dels partits sempre estaran marcades per la sospita de l’interès particular i això ens incomoda i hauria de fer pensar a les formacions polítiques que el seu actiu més important són la credibilitat i la confiança i que aquests valors estan cada dia més en qüestió. No entrarem ja a valorar el que ha significat la darrera legislatura a Catalunya, especialment la relació dels dos partits que formen el Govern, ni tampoc el paper que tot l’arc parlamentari està jugant al voltant de l’ajornament de les eleccions. Sí, és recomanable l’ajornament dels comicis, però s’accentua el distanciament de la política de la ciutadania. O al revés.
