JA hem acabat les festes nadalenques que sempre s’omplen de caliu familiar i que intensifiquen els intercanvis de bons sentiments
M’ha semblat escaient, fer una reflexió sobre la bondat i l’amor que formen un binomi facilitador de la felicitat. La bondat està en la base dels cervells sans i ens evidencia que estem ben enfocats, que valorem més les coses bones de les altres persones que aquelles que són qüestionables, que transmetem tolerància, serenitat, estabilitat emocional i que sabem afrontem ell futur amb l’esperança que el sabrem gestionar.
L’amor és l’altre factor que hi va associat. Estimar és valorar, és perdonar, és comprendre, és transmetre energia impulsora de vida, donar suport desinteressat.
Però, la bondat i l’amor són els únics valors que construeixen la felicitat?
La felicitat no és permanent i té influències diverses: ideologies, valors i emocions Però el verdader sentiment de felicitat ha d’anar acompanyat per, la noblesa d’allò, que la fa possible. Els interessos no ètics, només donen aparença de felicitat
Per exemple en les fotos dels terroristes que, fanatitzats per l’Imant de Ripoll, preparaven bombes per matar, era real l’alegria i expressions de felicitat considerant-se herois complidors d’un acte per a ells honorable, però manipulat i aliè als bons i verdaders valors de la religió musulmana en què falsament creien inspirar-se?
En un altre context, s’han sentit feliços els fiscals i els magistrats que han negat el tercer grau als presos polítics del procés a les vigílies de Nadal i amb fills petits no culpables que veuran buida la cadira del pare el 25 de desembre sense entendre el perquè? És la llei? O són decisions influenciades per interessos deshumanitzats.
I els generals jubilats amb instint, colpista, gaudeixen del seu manifest?
Però no voldria centrar-me en el record de fets i actuacions denunciables i que res tenen a veure amb el paradigma de la bondat i amor que inspira el misteri de Nadal.
Ve al cas citar una conversa que tingueren el famós neurocientífic Richard Davidson amb el Dalai Lama arran de la influència de la meditació en l’establida emocional.
Després de la consegüent valoració de les bones influències d’aquest recurs, el Dalai Lama li va dir: "Admiro el vostre treball, però considero que esteu molt centrats en l’estrès, l’ansietat i la depressió. No us heu plantejat mai centrar els estudis en el valor sanador de la meditació, l’amabilitat, la tendresa i la compassió?"
Una de les deduccions que va extreure’n Davidson és que estem tan polaritzats en alliberar-nos del fet negatiu, que perdem de vista la gran influència enriquidora dels comportaments equilibradors com la tendresa, la cooperació la bondat, la solidaritat… Davidson ho va investigar i va poder constatar com aquesta dimensió positiva que tenim instal·lada en el nostre cervell, és un gran recurs que, si l’estimulem, pot activar un bon desenvolupament mental. Pot ser sí que hem de canviar de perspectives i centrar-nos mes en fer créixer la nostra part bona per gaudir d’inputs emocionalment enriquidors i generadors de plaer sa.
No sé si coneixeu una notícia que donava a conèixer la valentia d’un jove immigrat africà, que passant per un carrer, va veure a un nen desestabilitzat en el balcó d’un tercer pis a punt de caure amb una mort segura. Mentre la gent que hi havia ho miraven esglaiats, aquest jove, sense pensar-s’ho, assumint un risc, es va enfilar per una canonada amb gran agilitat i destresa, va arribar fins al nen i el va salvar. Feta l’acció, el jove ric en valors va baixar i sense donar-hi importància, se n’anava discretament com si el que havia fet era el que tocava en aquella situació i punt final.
Era un noi que encara no tenia papers, però la bondat no té fronteres. Algú va saber valorar el seu nivell de qualitat humana i va legalitzar la seva situació. Ben resolt!
Avancem cap a una nova realitat amb grans interrogants: una economia molt compromesa i un atur preocupant està naixent una nova cultura socioeconòmica basada en una permanent adaptació a innovacions i canvis constants. Ens haurem de reinventar en moltes coses si volem tenir-hi un espai. Es generarà més vulnerabilitat i més riscos d’exclusió social.
Aquestes Festes que són la celebració de l’amor autèntic, són un bon estímul per pensar si podem participar en alguna iniciativa que generi valor social.
Per citar un petit exemple, un grup de 18 becaris universitaris de la Fundació AGBAR donen suport setmanal duran tot el curs, desinteressadament, a alumnes de l’ESO de 3 instituts que tenen dificultant d’aprenentatge. És bo anar sumant moltes petites aportacions. No oblidem que són els petits corrents els que formen els grans rius!
* L’autor és psicòleg i pedagog
