No hi ha millor medecina per a recuperar l`ànim de la mainada que la il·lusió. Enguany, però, la festa de Reis ha passat amb més pena que glòria. Els serrells derivats de la pandèmia en tenen bona part de la culpa. Per molta norma que imposin les autoritats polítiques -que no pas les sanitàries- enguany ens ha faltat quelcom. Ho situo precisament en un bri de joia, fantasia, somni, màgia, utopia o similar.
Qui no s´aconforma és perquè no vol. Ho té magre. Convé ajudar-lo a practicar els valors/virtuts de l´esperança i la paciència. Àdhuc baixar a detalls mínims per enlairar ments alacaigudes. Posats a cercar-ne algun solt, trio el format que ens presenta el calendari…
….Avui és dijous. Més ben dit -i pensant en clau escolar-fem "pont" amb un llarg cap de setmana (dissabte i diumenge)… La qual cosa ens permet, malgrat un cert grau de confinament, prudència i por, quedar-nos a casa. Els grans, podem llegir algun dels llibres que ens han regalat. Els més menuts, optaran per treure suc d´alguna joguina que li faci el pes. Dit altrament, començar a esblenar-la. La qüestió rau en saber emplenar el temps de lleure.
Cada cop que miro enrere, faig per valorar -en justa mesura- tot el què donava com a "sobreentès" abans del malson de la Covid19. És ara justament que, un cop encetat l´any nou, advoco per revisar, capgirar i/o reorientar actituds, perspectives conductuals i criteris de solidaritat envers l´entorn més immediat. Quina llàstima que massa gent consideri que el seu proïsme resideix en l´espai reduït dels pocs metres quadrats de casa seva. Els qui pensen així fan com els polítics: només surten al carrer quan s´apropa una consulta electoral. S´apliquen, fil per randa, la dita del "si no vols pols, no vagis a l´era".
Ja fa molts dies que vaig fer la meva carta als Reis. Aquest any, amb allò de la crisi més agreujada, he estat previngut. Ben bé no vull gaire cosa. Això sí, prego per uns dirigents més assenyats. Un món més ajustat i igualitari. Una feina i riquesa més ben repartides. Uns drets constitucionals que no siguin paper mullat. Just per això situava -al títol- l´adjectiu "aigualit". Amb segona "intenció". M´explico ?
Per tant, aprofito el missatge subliminal (pèrfid i pervers) d´una companyia d´apostes: "no team, no dream". Sense anar en equip, "cagada pastoreta!". Els polítics, però, a banda. Ja ens ho farem sols.
