Governar bé és una combinació de seny, coneixement, constància i capacitat. Aquests són els quatre factors principals per a una acció de govern satisfactòria. Després, hi podem afegir les condicions internes i externes que poden condicionar en major o menor mesura la governabilitat. Però si, d’entrada, es compta amb els quatre elements essencials, les garanties d’èxit són molt elevades.
Ens trobem en un dels moments més delicats de la nostra història contemporània, per una acumulació de fets mai imaginats. No seré jo qui doni lliçons de com gestionar una pandèmia quan els més grans experts porten mesos de sobresalts i contínues rectificacions, però sí que puc criticar la immensa frivolitat del nostre govern, a l’hora de transmetre confiança i un mínim de coherència entre departaments. Per aquest sol fet de mantenir conflictes i batalles, en plena crisi sanitària, mereixen que se’ls aparti de la governació durant uns quants anys.
Hi ha, però, altres consideracions importants a fer. El bon governant ha d’actuar sempre amb prudència i austeritat, fent previsions per a temps a venir. L’exemple bíblic dels anys de vaques grasses i vaques flaques ha estat sempre una realitat. I no es pot tenir un país amb un deute de 80.000 milions i un endeutament màxim, perquè quan fa falta disponibilitat econòmica extra i urgent no se’n disposa. I, ara, així estem.
Durant anys, molts anys, s’ha governat com si fóssim un país ric. Hem anat creant tota mena d’entitats, organismes, consorcis, instituts, departaments, serveis… a un ritme frenètic, amb sous per damunt de qualsevol norma, de manera que ara no tenim marge de maniobra. Es depèn de tot i per a tot de les transferències del govern central, sense possibilitats d’emprendre accions pròpies, per falta de recursos.
El governant previsor sempre ha de tenir un racó disponible, per a casos especials. I sempre ha de tenir el personal just per complir amb les competències que li són pròpies, i mantenir una cordial relació amb la resta d’administracions per poder col·laborar i cooperar en cas de necessitat.
Lamento dir-ho, però estem als antípodes d’aquest model. La nostra administració és lenta, feixuga, altament burocratitzada i, en conseqüència, ineficient. Durant anys, s’ha optat més per la política-aparador que no pas per la política pràctica. I això es paga. En aquests moments ens falten les "tres ‘M’". Més metges, més mestres, més mossos. Podem afegir-hi més serveis socials, per completar les quatre potes de l’Estat del benestar.
Totes aquestes mancances i desequilibris serien poc visibles o menys greus si no fos que la pandèmia amb la crisi econòmica associada els ha posat en primera línia. Ni es poden dissimular ni es poden rectificar errors comesos, que necessiten molt temps per ser corregits. I, a tot plegat, s’hi afegeix un tema essencial, com és el de la capacitat. El factor "H", el factor humà, en política, és tant o més essencial que en cap altre sector de la vida.
Tenim personal de segona, en funcions de primera. Aquest fet empitjora totes les previsions i no permet esperar canvis rellevants. Quan el capdavanter no té la capacitat necessària, res pot funcionar a ple rendiment. La mediocritat és la nota dominant en l’administració catalana. D’aquí els conflictes i batalles internes, d’aquí la manca de sortides adients.
Per raons de càrrecs, he conegut bé o molt bé la major part dels protagonistes de l’actual primera línia, i no trobo gens estrany cap a on ens han portat. De fet, dels caps de llista a les eleccions al Parlament del 14 de febrer, només Salvador Illa dóna la talla per garantir els quatre factors que exposava al principi. És l’únic candidat amb una àmplia experiència de govern i d’oposició, bon coneixedor del país i la seva gent, amb un cap molt ben moblat, una constància enorme en el treball i una capacitat demostrada al llarg de trenta anys de vida activa.
És hora d’anar a buscar un equip de primera, per fer front a uns problemes de gran magnitud, que només es podran resoldre amb la deguda col·laboració i participació amb les altres CCAA, amb l’Estat i la UE. Sense distraccions ni camins estranys. No veig en els altres candidats cap dels factors essencials per sortir de l’immens forat on estem ficats. I imaginar continuar un temps més amb conflictes i batalles seria fatal per a tots plegats. De moment les llistes presentades pels partits de govern no permeten cap altre diagnòstic. Estan conformades per persones maldestres consumades.
