Tibo d’un embarbussament: “setze jutges d’un jutjat x/ mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés, jo em menjaria el fetge dels setze jutges que l´han jutjat”. Estic tip de la barrina política i les seves bajanades. Aparco la pandèmia i toco el tema judicial, que fa temps que supura. No vull beure a galet amb l’enganyifa que els tres poders (legislatiu-executiu-judicial) garanteixen la independència absoluta. No deia la Constitució que el CGPJ garantia la neutralitat ? Hem perdut, però, part de les llibertats. I ja només ens mancava la COVID19 per acabar-ho d´adobar !
Avui tibo del pensament de n´Adolfo Prego. Jutge que fa 9 anys demanà excedència i se n´anà a l’advocacia. Creu que “s’està perdent la conciència de la garantia jurídica”. Citant algun nyap queda clar: sentència del procés independentista, cabrioles per a no imputar l´ex.rei, dilació en el cas Pujol o arxiu de la sortida a borsa de Bànkia.
“Seria una gran experiència pels jutges haver exercit abans d´advocats”. Els temes s’han veure globalment. Un jutge no pot sentir-se pressionat per la premsa. Resten coses a fer, com la dependència de la fiscalia del govern. Diu que “s’abusa del secret sumarial. Es deixen defenses apartades durant mesos o anys, amb pròrrogues absurdes d’aquell sigil”…A la gent només li queda el dret a la rebequeria. estafats. En conductors amb un accident sense tenir-ne la culpa.
Critica punts conquerits amb la Constitució de 1978. Vol eliminar prebendes dels jutges de sempre, que entorpeixen l’entrada de fornades noves. Jutges més compromesos amb la gent. Penso en persones desnonades, propietaris afectats per okupes, empresaris amb impagats, dones amb violència de gènere, clients bancaris estafats, conductors amb accidents sense tenir culpa, immigrants o col.lectius de LGTBI que pateixen discriminació, persones que litiguen contra sentències desfasades en el temps. Quin llistat ! Resten coses al tinter. “Posar-se pedres al fetge” no ho arranja. Exigir justícia, sí.
