És fa difícil per no dir impossible debatre serenament amb bona part dels impulsors del procés independentista, perquè no volen reconèixer ni els errors ni els enganys, en que es va fonamentar.
Sembla increïble però ni consideren greus les vulneracions del Reglament del Parlament, de l’Estatut d’Autonomia i de la Constitució, en la sessió dels dies 6 i 7 de setembre de 2017. El més greu atemptat a la democràcia, en la història del Parlament de Catalunya. Ni tampoc, la resta d’acords i decisions que trencaven les normes de convivència, en un país, divers i plural.
Encara ara, algun dels partits, fa proclames d’unilateralitat, proposta de nou referèndum d’autodeterminació, i altres moviments, que saben del tot impossibles i tanmateix els venen com a viables. Allà ells, però si una vegada han topat amb l’estat de dret, tornaran a topar-hi tantes vegades el vulguin trencar.
Dit això, un dels temes que no volen reconèixer en absolut, son els danys produïts en el prestigi i l’economia catalanes. Tardarem molts anys a recuperar-los, i ho farem si al capdavant dels nous governs, hi ha gent de seny.
Però no hi ha res millor que replicar les negatives amb xifres a la mà. Els números solen ser fiables i contundents, difícilment rebutjables quan provenen d’organismes d’absoluta seriositat. Es el que passa amb les dades ofertes, la setmana passada, pel Colegio de Registradores de España. S’ha ofert una taula molt pedagògica de tots els trasllats de seus socials d’empreses a Catalunya, cap altres comunitats autònomes. Les xifres son brutals. Exposo les principals.
Segons, el Colegio de Registradores, en el 4rt trimestre de 2017 ( el de més tensió del procés) es varen traslladar un total de 1.968 empreses. En el primer trimestre 2018, el trasllat afectà a 1.350, en el segon trimestre foren 536, en el tercer 259, i en el quart 214. Passem a l’any 2019. En el primer trimestre es traslladaren 349, en el segon 210, en el tercer 228, i en el quart 161. Entrem en els dades d’aquest any 2020, i en el primer trimestre han traslladat la seu social 188, en el segon 107, i finalment en el tercer 203.
En resum, en el període de 3 anys, el total de trasllats de seu social d’empreses puja 6.773. Una xifra enorme, no només pel nombre sinó per la rellevància de moltes d’elles. I cap on han anat ? També ens ho diu el Colegio de Registradores. Un total de 3.076, que representa el 45,4% a la Comunitat de Madrid. Altres 689, o sigui un 10,2% a la Comunitat Valenciana. Un grup de 436, que representa el 6,4% a Andalusia. Un altre grup de 421, que representa el 6,2% a Aragó, i finalment 316, un 4,7% a les Illes Balears. Queden romanents de grups molt més petits que es reparteixen cap altres CCAA.
Qui menystingui aquestes xifres demostra una inconsciència total. O qui cregui que tant fàcil és marxar com tornar, peca de desconeixement de la realitat. Viu en un altre món. Precisament és molt difícil marxar, però quan ho has fet, el que suposa una dificultat enorme és tornar. Ens hem de fer a la idea de que la immensa majoria de les que s’han traslladat, no tornaran. Però, si això és greu, tant o més ho és el prestigi perdut.
El diner és el producte més covard del mercat. Ningú vol invertir ni instal·lar-se en llocs conflictius, insegurs, volubles, de manera que busquen altres indrets, on la seguretat sigui molt més segura. Es així com vàrem perdre l’ Agència Europea del Medicament. Una agència amb 900 alts funcionaris que s’hagués instal·lat a Barcelona si no haguessin esclatat els conflictes , lligats al procés. Amsterdam es fregava les mans i va obtenir justa recompensa.
Mentrestant altres oportunitats han marxat cap altres territoris espanyols, o europeus. Lògic. Si els que governen volen tornar a fomentar el conflicte, no perilla que vingui ningú important, a posar en risc les seves inversions. Fa pocs dies hem perdut un altre organisme: la subseu de l’agència europea de meteorologia. En aquest cas, se n’ha anat a Bonn ( Alemanya).
Queda clar que per parar l’hemorràgia no valen unes quantes pancartes o frases enginyoses. Cal canviar resultats electorals, per a poder conformar un nou govern. De forma clara i immediata. Ho tenim a la mà.
