De tots és coneguda la història de la torre de Babel o potser de tots no, ja que a les escoles fa temps que no es toca la matèria bíblica ni que sigui perquè les noves generacions tinguin una mica més de cultura general. Doncs bé, després del diluvi universal, al cap de molts anys, els descendents de Noè volgueren construir una torre que podria arribar fins al cel, la qual cosa era un acte de suprema supèrbia. I sí, foren castigats de tal manera que no s’entenien entre ells perquè parlaven llengües diferents, cosa que va causar molta confusió i la torre va quedar en res.
En el món actual ens passa una cosa semblant. La tecnologia avança d’una forma desmesurada. Viatgem d’una banda a l’altra de la terra amb una gran rapidesa omplint el cel d’avions i contaminant l’atmosfera; es gasten milers d’euros en naus espacials mentre que a la terra hi ha molta gent que mor de gana per culpa de guerres que es fan per justificar la fabricació d’armament. Podria mencionar moltes més coses però acabo mencionant la genètica. Pràcticament es fabriquen éssers humans i podria arribar un moment en què un nen no pugui saber qui són els seus pares. Déu no ho vulgui.
Actualment estem sofrint una pandèmia de què es parla molt i que ens està castigant fortament. El curiós del cas és que hi ha una gran incertesa sobre aquest virus minúscul que fa anar de corcoll metges, epidemiòlegs, viròlegs, biòlegs, químics, farmacèutics i un llarg etcètera. Tinc la sensació que la humanitat necessita aquest toc d’atenció perquè ens faci valorar una mica més tot el que tenim i tot el que podem perdre. Tant de bo sapiguem aprofitar aquest missatge que ens envien i que quan sortim de la pandèmia siguem tots una mica més humils.
